En una presentació realitzada recentment al Campus Terres de l’Ebre, l’empresa eHealthAI va fer la seva entrada a l’ecosistema T-Valley amb un projecte d’intel·ligència artificial capaç de detectar malalties greus en minuts, a través de sistemes senzills com fotografies del mòbil o converses amb l’assistent virtual Alexa.
Jordi García Castillón, CTO i CISO de l’empresa, va explicar com la seva tecnologia pot detectar càncers de pell, prediagnosticar malalties mentals i cardiopaties a través de les dades recollides per dispositius electrònics com rellotges. Per conèixer aquest ambiciós projecte, la redacció d’Imagina Ràdio hem parlat amb ell:
– Primerament, per a la gent que no et coneix, qui és Jordi García Castillón?
Jordi Garcia Castillón és sobretot un enamorat de la tecnologia en la seva més amplia accepció del terme i molt especialment un apassionat de tot allò que té a veure amb intel·ligència artificial i també amb la ciberseguretat.
– Com va començar la teva carrera en el camp de la tecnologia de la salut i l’IA?
Des de ben petit he sigut un gran “friki” tecnològic, recordo com de ben nen jo m’asseia davant d’un ordinador i em quedava absort hores i hores davant de “la maquina” i no podia adormir-me fins que no solucionava els reptes que em proposava.
Ara bé, aquesta passió tecnològica personal d’entrada no la vaig poder transferir a l’àmbit professional i, per motius ben diversos, una bona primera part de la meva carrera professional va estar vinculada a altres àmbits. Un dia vaig dir prou, ja fa uns quants anys, vaig dir-me que la meva passió real sempre ha sigut la ciberseguretat i la intel·ligència artificial, vaig preparar-me al respecte, i des d’aleshores que estic bolcat plenament en aquest àmbit.
I en relació a la meva vinculació a l’àmbit de la salut puc dir que, certament, es una decisió meditada a l’hora que casual. Això que dic aparentment contradictori en realitat no ho es gens: la meva passió sempre ha sigut la IA i el fet d’aplicar-la en l’àmbit de la salut va ser una conseqüència de determinar que aquest era un dels sectors on la IA podia tenir major rellevància, un més gran i positiu impacte social, etc.
– Com va nèixer eHealthAI?
Sincerament eHealthAI va néixer d’una forma tant inesperada com emocionant. Jo, inicialment, no tenia intenció de crear una startup, jo portava molts anys dedicant-me professionalment a la ciberseguretat, la intel·ligència artificial i els entorns cloud com a consultor independent i la meva idea era que els meus desenvolupaments fossin com un portafoli meu per donar-me a conèixer i que em contractessin més clients. Aleshores vaig començar a guanyar alguns premis de ciberseguretat i també de data science, una cosa va portar a l’altre, la gent va començar a dir-me del potencial que tenia com a empresa més enllà de com un desenvolupament individual i vaig començar a plantejar-me que potser sí que això podia créixer com una startup. Un bon dia vaig tindre la gran sort que vaig entrar en contacte amb T-Valley que m’han aportat un gran suport, ajuda i capacitat de desenvolupament i a partir d’aquí tot ha començat a créixer.
– Com funciona el sistema d’intel·ligència artificial de eHealthAI per detectar malalties greus?
Podríem entrar en moltes disquisicions tècniques de tota mena, però per dir-ho d’una manera planera podríem dir que els sistemes d’intel·ligència artificial no fan res més que detectar patrons i tenir una capacitat de càlcul i de “veure casos” que escapen a l’ull i al cervell humà.
– Quines malalties es poden detectar mitjançant una fotografia feta amb el mòbil?
De manera molt resumida (i amb molts matisos i precisions que poden fer-se) podríem dir que mitjançant una fotografia feta amb el mòbil podrem detectar aquelles malalties que siguin directament de caràcter tòpic o, si més no, que es manifestin d’una manera clara i específica a la superfície de la pell.
– Com es pot prediagnosticar malalties mentals a través d’una conversa amb l’Alexa?
Dependrà del tipus de malaltia mental, però de manera general podríem dir que hi ha malalties mentals que podrien ser prediagnòsticades per determinats patrons conversacionals (persones, per exemple, amb diferents manifestacions psicòtiques o també persones amb Alzheimer) o també hi ha malalties que pel to de veu durant una conversa poden manifestar certs problemes, trastorns o malalties (depressió, ansietat, etc)
– Com es pot prediagnosticar cardiopaties a través de les dades del rellotge electrònic?
Una vegada més els patrons són la clau. En el cas concret de les cardiopaties i els rellotges intel·ligents podríem dir que per un costat un element predictiu es una alteració sobtada en aquells marcadors vitals (tensió, ritme cardíac, etc.) que una persona té habitualment, i un altre element predictiu el trobem en quan una persona s’acosta a llindars que generalment acostumen a portar a determinades malalties a la població en general.
– Quins són els objectius futurs de l’empresa en relació a la seva tecnologia d’intel·ligència artificial?
Oferir un conjunt d’eines accessibles, basades totes elles en intel·ligència artificial, per l’àmbit de la salut de les persones
– Com es garanteix la privacitat i seguretat de les dades dels pacients?
Primer de tot s’ha de tenir clar que sempre s’ha de tenir el consentiment de l’usuari i que la persona ha d’estar ben informada d’allò que es pretén fer amb les seves dades. Dit això, garantir la privacitat i seguretat de les dades dels pacients al final no és res més que aplicar un conjunt de procediments, eines i establir uns recursos operatius i tècnics que permetin oferir els més alts nivells de seguretat. Això comporta, per exemple, fer servir proveïdors de cloud de primer nivell, formar permanentment al conjunt de l’entorn de l’empresa en les millors pràctiques, etc.
– Com va ser la presentació davant del primer grup d’inversors de les Terres de l’Ebre?
Sincerament, força interessant. De debò, a nivell personal per a mi va ser una experiència força enriquidora i que potencia el meu arrelament i el meu compromís amb el territori i, empresarialment, crec que Terres de l’Ebre pot convertir-se en una bona punta de llança per a les empreses tecnològiques i aquell acte va ser un molt bon punt de partida per assolir-ho.
– Quins són els reptes a futur per a eHealthAI en el desenvolupament de la seva tecnologia?
Les dades, sempre les dades. Aquest és el gran repte de qualsevol empresa tecnològica (i de qualsevol sector m’atreviria a dir) i aquest factor es especialment sensible per a totes aquelles empreses que fem IA.
– Quines són les teves motivacions personals per a participar al projecte d’eHealthAI?
Veure com es consolida la intel·ligència artificial en el conjunt de la societat i com serveix a tota ella. Fa anys que treballo, estudio i crec fermament en tot el potencial de la IA i ara, per una conjunció de diferents motius, estem arribant a una era on la IA ja no serà només un tema de recerca, serà el pa i l’aigua, l’electricitat del nostre dia a dia i això em motiva, i molt.
– Com veus l’impacte que tindrà la teva tecnologia en la societat i la medicina en el futur?
La intel·ligència artificial ha vingut per a canviar el món en general i el sector de la salut en general serà un dels exponents més clar. Jo soc molt tecnopràctic i estic molt content e il·lusionat amb el futur que es presenta per a la medicina potenciada amb intel·ligència artificial. Per descomptat mai em de perdre el factor humà de vista, però sense cap mena de dubte, però per suposat també que la IA ajuda i ajudarà cada cop més a remodelar el sistema mèdic per complet. Que comportarà canvis? Clar que comportarà canvis! La historia de la humanitat és la historia d’un món que viu en permanent canvi i transformació. Que aquests canvis incomodaran a algunes persones o empreses? Segur! Però segur també que les avantatges que aportarà la IA seran molts superiors als seus potencials riscos i només el dia a dia de les intel·ligències artificials “vivint” entre nosaltres farà que s’apaivaguin aquests temors i recels cap a la IA que, molt rotundament, trobo plenament infundats.
– Com mantens l’equilibri entre la innovació tecnològica i la responsabilitat en la privacitat i seguretat de les dades dels pacients?
En el consentiment, jo soc un ferm defensor del consentiment. La clau està en ser clar i transparent i que les persones usuaris no tinguin por de la IA ni de l’ús de les seves dades. Que pot fer-se un mal us de les dades? I tant! També un ganivet pot matar i no vol dir que tothom qui té un ganivet assassini, la majoria tallem pa i fuet per esmorzar amb el ganivet!!!
Evidentment que el consentiment informat del pacient no ho resol tot. També hi ha que tractar el com per interessos corporatius o econòmics moltes dades son tancades (cosa completament lògica en alguns entorns però gens lògica en empreses públiques per exemple) i molts altres aspectes rellevants.
Al final, l’equilibri és una qüestió de responsabilitat. No hi ha més, si treballem per fer un us responsable de les dades i per tractar amb cura totes les passes que donem i ho fem aplicant rigor professional i ètica personal, la conjunció entre innovació i privacitat/seguretat s’assoleix.
– Quines són les seves fonts d’inspiració en el teu treball i en la vida en general?
Pregunta difícil. No sé, sincerament em costa parlar d’aquesta part més personal meva. Ara bé, si en aquesta vida tinc una passió és el meu amor pels meus gossets. Malauradament ara fa poc que ens va deixar un, però sempre el duré al cor i el meu gosset que em queda és qui només obrir els ulls m’inspira cada dia.
– Com som una ràdio musical ens agradaria saber quina és la teva cançó preferida i perquè
Soc molt eclèctic amb la música. Escolto molt de tot i m’he quedat bastant en els anys 90 certament. No sabria dir-te, del Pop-Rock català dels 90 moltes cançons, també el pop espanyol més ensucrat m’ha acompanyat en moltes melodies de la meva vida. Ara bé, si darrerament hi ha una cançó que m’encanta i que no deixo d’escoltar es “The Reapers” d’un grup estatunidenc que es diu “A Sound of Thunder”, una cançó de l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, que em transmet tota la seva força i energia, i d’un grup que estic sospirant perquè vinguin a actuar –de nou- a Catalunya per anar (encara que jo de “metaler” en tinc poc) al seu concert.
Redacció- Xavi Llambrich
