Després de l’aturada pandèmica tornen i la meitat dels ciutadans vol prohibir la caça i els bous, l’estudi sociològic fet per un diari de tirada nacional confirma que aquesta majoria és progressista, així quedaria per partits, VOX amb el 70,3% a favor, el 10,6% en contra i Ns/NC el 19,1%, PP amb el 51,1% a favor, el 21,2 en contra i Ns/Nc el 27,7%, Cs amb el 36,1% a favor, el 40,7% en contra i Ns/Nc el 23,2%, PSOE amb el 24,e% a favor, el 54,3% en contra i Ns/Nc el 21,4%, UP amb el 12,1% a favor, el 81,7% en contra i Ns/Nc amb 6,2% m’entres que els partits nacionalistes a favor el 0,8%, en contra el 82,7% i Ns/Nc el 16,5% que fa en el còmput total, a favor 15,1%, el 69,1% en contra i el 15,8% Ns/Nc.
A Catalunya les sis úniques ramaderies es concentren totes a les Terres de l’Ebre i no és causalitat, sembla que és el lloc on estan programats més correbous de tot el país juntament amb la Terra Alta, Cardona i Olot llocs on les tradicions es tornen maltractament pels animals i diversió pels ciutadans una gran contradicció que ens hauria de fer pensar a tots. Aquest estudi dona entrada a desmuntar els arguments del 15,1% de ciutadans que hi estan a favor i que defensen les corregudes de bous, que són de ciència-ficció i no fa gaire l’ONU va prohibir l’assistència a menors als bous en totes les seves vessants, encara que el govern espanyol com és habitual no està en aquesta línia fins ara cedint davant les pressions taurines perquè no es faci efectiva. Els avenços en la legislació hauria de servir per posar fi als bous i que aquest espectacle, quedes del tot abolit sent una decisió irreversible igual que passa amb la caça perquè un gran nombre d’animals pateixen i moren cada any.
Un dels primers arguments dels quals estan a favor és dir que no pateixen, però sí que ho fan, les anàlisis fetes per veterinaris d’alguns paràmetres sanguinis com els marcadors d’estrès i de la funció muscular, els canvis de pH i la concentració de gasos a la sang són indicadors del que pateix l’animal, el segon que generen feina i riquesa, fa poc el Ministeri de Cultura va publicar les dades d’aquestes festes taurines aflorant les grans mentides sobre la feina i riquesa, només el 23% de les ramaderies han venut algun animal per les festes i l’assistència a les places de braus ha baixat a un mínim del 30% havent de tancar algunes d’elles per manca de públic, un altre argument és que no rep subvencions per part d’estaments públics quan sí que les reben per diferents conceptes, exemple l’explotació de les places públiques de braus de propietat d’ajuntaments, diputacions o comunitats autònomes que donen ajuts públics als empresaris que porten la seva gestió. Igual que els correbous al nostre territori els ajuntaments donen aquests ajuts, les corregudes de braus o correbous son art i tradició, per aquest motiu l’estrès o la mort d’animals ha de tenir més pes que la dels ciutadans afeccionats de mantenir aquestes tradicions, que els bous són agressius, herbívors o ruminants davant una agressió marxen si tenen una escapatòria, sent protectors i territorials amb el seu ramat, per tant, no són agressius.
Les tradicions serveixen per connectar-nos amb el nostre passat una manera de projectar la nostra cultura cap al futur i reafirmar el que som, però l’evolució serveix d’alguna cosa, per poder mirar el nostre passat de manera crítica mantenint el que sigui vàlid i eliminant altres aspectes com el maltractament animal o la seva mort. L’any 1980 la UNESCO es va pronunciar sobre les corregudes de bous i els correbous dient que és l’art de torturar i matar animals davant el públic i no tenim aquest dret.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
