Medi ambientNotícies

Disminueix la població hivernal d’ocells aquàtics al Parc Natural del Delta de l’Ebre

El darrer cens d’aus elaborat per personal tècnic del parc, Agents Rurals i voluntaris, mostra una davallada significativa d’espècies dependents de la inundació d’arrossars, que enguany només s’ha estès en un 40% de superfície, com ara la fredeluga i la daurada grossa

L’últim cens hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre situa la població al delta de l’Ebre en 238.716 exemplars distribuïda en 92 espècies diferents, una xifra similar a la mitjana del període de referència (2005-2010), però per sota del màxim històric de més de 300.000 exemplars assolit el 2014, quan la pràctica totalitat dels arrossars s’inundava també a l’hivern.

És des del 2011 quan es va implantar al delta de l’Ebre l’assecament hivernal dels arrossars, com a mesura de lluita contra el cargol poma. En aquest marc, el 2019 la superfície d’arrossars del delta de l’Ebre inundada ha arribat només al 40,6%. Aquest fet explica els valors significativament baixos en quant a la població d’algunes espècies i grups molt vinculats a aquests arrossars inundats.

És el cas d’algunes espècies de limícoles, com ara la fredeluga (Vanellus vanellus), amb 7.543 exemplars, un 49% menys que l’any passat, i la daurada grossa (Pluvialis apricaria), amb 1.800 exemplars, un 54% menys. En general, els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics més ben representats al parc, amb 64.165 exemplars. Dins d’aquest grup, es troben  algunes espècies amb valors molt alts, com el territ variant (Calidris alpina), amb 33.099 exemplars, un 22% més, i el territ tresdits (Calidris alba), amb 842, un 13% més.
Tanmateix, el grup més nombrós ha estat el dels anàtids amb 114.592 exemplars, lleugerament per sota (un 5%) de la mitjana de referència (2005-2010). En nombre d’exemplars, destaca sobretot l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), amb 66.847; el xarxet comú (Anas crecca), amb 17.583, i l’ànec cullerot (Spatula clypeata), amb 16.960.
La presència ha estat molt dispar en funció de l’espècie. Algunes, com ara l’ànec collverd i l’ànec blanc (Tadorna tadorna), han mostrat valors significativament per sobre de la mitjana (16-17%). Altres, per contra, molt per sota, com l’ànec xiulador (Mareca penelope), amb 1.438 individus, un 62% menys; el xibec (Netta rufina)amb 2.557 exemplars, un 51% menys; el morell de cap roig (Aythya ferina), amb 754 exemplars, un 35% menys; l’ànec cuallarg (Anas acuta), amb 2.263 individus, un 34% menys; el  xarxet comú (Anas crecca), amb 17.583 exemplars, un 30% menys.
Com a novetat, aquest hivern s’han detectat algunes espècies amenaçades d’aquests grups, entre les que destaquen l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala), amb 6 exemplars; el morell xocolater (Aythya nyroca), amb (4 exemplars,  i també de fotges, com la fotja banyuda (Fulica cristata)amb 2 exemplars. Cal destacar que enguany s’han vist espècies que només apareixen en hiverns freds al nord i centre d’Europa, com ara l’èider (Somateria mollissima)amb 2 exemplars, i el morell d’ulls grocs (Bucephala clangula)amb 1 exemplar.
Pel que fa a les poblacions de cigonyes, capons, becplaners i flamencs, s’han detectat fins a 21.445 exemplars, amb alguns màxims històrics, com ara el de la cigonya blanca (Ciconia ciconia)amb 116 exemplars; el becplaner (Platalea leucorodia), amb 164 exemplars; el capó reial (Plegadis falcinellus), amb 9.202 individus. A més, dins de la família de les gavines i xatracs, destaquen els 591 exemplars de gavina capblanca (Chroicocephalus genei), mentre que dels rapinyaires diürns, destaquen 2 exemplars d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata).
Finalment, quant a la població d’ardeids s’han registrat xifres un 32% per sota del nivell de referència, amb un total de 8.871 exemplars. Concretament, ha afectat algunes de les espècies més abundants a l’hivern, com ara el martinet blanc (Egretta garzetta), han disminuït la presència en un 78%, arribant als 794 individus. També l’esplugabous (Bubulcus ibis), amb un 45% menys, i 2.284 exemplars, i el bernat pescaire (Ardea cinerea)amb un 30% menys i 3.083 exemplars. El martinet de nit (Nycticorax nycticorax) constitueix una excepció a aquesta davallada generalitzada i enguany ha assolit, amb 1.879 individus, el màxim de la sèrie històrica.
Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close