De Bon Matí

Idoia Balagué, sobre el gènere en l’educació: “Distribuir les tasques de casa en igualtat, el nen és lo que veurà i per tant, és lo que ficarà en pràctica”

Noemí: Una setmaneta més que tenim aquí a l’estudi a la nostra psicòloga especialitzada en educació infantil, Idoia Balagué. Bon dia Idoia!

Idoia: Hola, bon dia.

N: Bueno, anem aquí descobrint temes que sobretot els que som pares o tenim canalla al voltant, ens són més que pràctics. Avui per això, has vingut una mica inspirada per aquest passat 8 de març, aquest dia de la dona, de la igualtat, perquè provablement aquesta diferència de gènere en l’educació la veiem moltes vegades reflectida, no?

I: Així, sí. Cada dia, cada dia. Casa, escoles, carrer, parcs… és un tema que està en auge, a dia d’avui, ja que hem tingut lo dia de la dona crec que era necessari fer algun programa comentant-ho.

N: Continuem censurant els gèneres, és a dir, tan els nens com a les nenes?

I: Jo crec que hi ha un discurs social de no censura, però, alhora de la pràctica, si que hi ha una censura.

N: És a dir, la teoria la tenim molt clara, lo que volem però, després no sabem portar-ho a la pràctica, no?

I: Exacte.

N: Coses tan senzilles com per exemple, les joguines.

I: Sí, així mateix. I més que les joguines és com lo paper que fa aquesta joguina, no? La joguina, sí. Lo pare que et diu o la mare, si el nen pot tindre de tot, estem a l’abast de tot que juguem al que vulgue però, després, ojo que no me digue que li compre nines si és un nen; si és una nena que vulgue fer escalada o li agraden els cotxes teledirigits… llavors sembla que ho vulgue tot però, ojo que no sigue lo meu el que ho vulgue tot.

N: Després el joc no deixa de ser com un entreno a lo que seran després les tasques, no?

I: I això és molt important, també, la figura que fem los pares des de casa, no? Si jo a casa meua reparteixo les tasques domèstiques, només al rol femení i unes altres al rol masculí, evidentment, això és lo que veu lo meu nen. Si jo en canvi, ja no ho faig així i distribueixo tan l’home com la dona fan les mateixes tasques en la mateixa igualtat, el nen és lo que veurà i per tant, és lo que ficarà en pràctica.

N: Hi ha moltes altres circumstàncies que ens poden arribar a veure aquestes diferències; una d’elles, per exemple, són les extraescolars, lo típic, no? Els nens a futbol i les nenes a ballet.

I: Sí, sí. Bueno, intenten molt que alhora d’inscriure’s a les extraescolars que hi hague un 50-50%. Si és una extraescolar de futbol que hi hague la meitat de nens i la meitat de nenes; igual que de bàsquet, igual que de ballet… i és la única manera de fomentar que això s’equipare perquè si seguim igual, no canviarem mai.

N: De totes maneres, Idoia, has de reconèixer que dintre de lo que és l’educació dels nens i inclús l’entreteniment, coses com ara els contes de tota la vida, els clàssics, això, també es veu molt reflectit; és difícil, no per tant, també?

I: És molt curiós perquè jo he fet com un treball d’anàlisi de diferents contes; els contes tradicionals de tota la vida. Tots, tots, tots estan molt sesgats. O sigue tenen un final molt sexista. És el típic: la Ventafocs ha d’anar a un ball on s’escollirà a la dona; la Caputxeta Vermella és devorada per un home… Bueno, hi ha un treball… l’altre dia una mare m’explicava que canvia els finals dels contes quan li explica al nen i me va semblar genial perquè d’alguna manera hem de tallar amb això.

N: Ja, no és lo típic del cavaller salva a la princesa i no es dóna mai al revés. Bueno, no seria una mala idea reinventar els contes una mica, no?

I: Ja se fa molt, ja hi ha molts contes reinventats. I jo espero que cada cop més tallessem aquesta tradició tan masclista.

N: A veure si en coses tan senzilles com les joguines, les extraescolars, inclús els contes… podem anar fent que això realment sigui una realitat, no?

I: Així mateix.

N: Idoia moltíssimes gràcies, un dia més.

I: Molt bé.

N: Fins la pròxima.

I: Adéu.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close