De Bon Matí

Deures si o deures no? (text i audio)

Noemí: Ai! Quants pares i quants nens jo crec que han arribat a plorar pel tema que ens parlarà avui Idoia Balagué. Bon dia, Idoia.

Idoia: Bon dia, Noemí.

N: La nostra psicòloga infantil que d’alguna manera setmana rere setmana ens acosta a dubtes, problemes, que podem tindre amb l’educació. I que avui toquem un tema: els deures.

I: Sí. Els deures, sí.

N: Quants nens i quants pares deuen plorar! Bueno, explica’ns una mica. La primera pregunta és lògica: deures sí o deures no? Perquè hi ha un debat, no Idoia?

I: Sí. Perquè és un tema molt en auge. Per a mi deures sí. Perquè deures és més enllà del que jo faig com a exercici com a tal, no? Deures és una constància, una responsabilitat, unes obligacions, una capacitat de post-posar una recompensa, perquè si jo necessito una estona per fer deures he de post-posar el joc. Vull dir, són uns aprenentatges més enllà dels lectius que són súper-importants per al nen.

N: Per tot això que estàs explicant són necessaris més que no pas aquell “dos més dos quatre” que és el que m’ensenyarà.

I: Repassar lo “dos més dos són quatre” és l’elecció de l’escola; és necessària perquè lo nen quan fa això, fora de l’escola, és com instaurar l’aprenentatge: lo que tu has après durant lo dia ha remous, per dir-ho d’alguna manera, ho integres al teu cervell i en lo cas que hi hagi un dubte, allò farà que ten dones compte que allò no ho has entès; ho has de tornar a consolidar, no?

N: I sense l’ajuda del mestre.

I: Això és una altra: els nens han d’afrontar la tasca de fer els deures sols. Perquè és una de les parts de fer els deures “ho he d’afrontar sol” perquè sinó ja ho faria a classe; si jo t’ho mano per a casa perquè tu has d’adquirir una habilitat d’enfrontar-te a la tasca sol.

N: Per tant, ni pares amb deures, amb els nens? Pregunto.

I: És important que els pares acompanyen la tasca del deure però no que estiguin allí. Un pare no ha de corregir els deures; un pare pot revisar que s’hagin fet o que no s’hagin fet. Però ni els ha de corregir, ni ha d’adquirir una figura de mestre, el nen ja té un mestre. El pare ha de fer de pare i un s’ha de responsabilitzar del que no fa.

N: Perquè a vegades tenen el dubte que és necessari conèixer els continguts de lo que estan estudiant els nens. I no és per res, però, probablement, hi hagin molts pares que no tinguin aquells coneixements; quan són petits potser sí; jo per exemple, ara em posen segons quins deures de 8è d’EGB, bé de primària i probablement, molts d’ells no me’n recordo.

I: El pare ha de fer de pare i el mestre ha de fer de mestre. Llavors el pare ha d’acompanyar el nen però no li ha d’ensenyar el contingut. Igual que el nen ha de ser responsable de poder fer aquella tasca i de traure el llibre que necessiten per a fer-la, traure l’estoig… no ha de ser el pare qui vaigue resolen les situacions.

N: I a partir de quina edat, Idoia, creus que és interessant començar a adquirir aquests hàbits?

I: Los hàbits des de petits, de fet, als coles ja és fa la maleta viatgera que trauen alguns caps de setmana… instaurar l’hàbit se fa des de molt petit, ara, lo deure, tasca com a tal que molts cops no es porta feta i és penalitzada, jo diria que des de cicle mitjà, de primària és quan s’aconsella instaurar com a tal, com a obligació i no com a altra cosa.

N: I després d’haver dit un sí rotund als deures, quina quantitat? Perquè clar, no és lo mateix dedicar-hi deu minuts, un quart d’hora, mitja hora, que una hora o dos, no?

I: S’aconsella que els deures haurien d’ocupar uns 60-70 minuts. Sabem que la forma d’aprenentatge dels nens és com una “u” invertida: la “u” arriba al punt màxim sobre els 90 minuts, per lo tant, intentem no arribar a aquests 90. Una horeta, una horeta seria l’ideal.

N: Pos Bueno, ja sabem una miqueta més sobre els deures i no els hem de mirar tant malament, no? I podem aprendre molt més del que ens pensem.

I: Si ho sabem aprofitar són molt vàlids els deures.

N: Idoia, moltíssimes gràcies.

I: Molt bé, a tu.

N: Fins la setmana que ve.

I: Adéu.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close