14.3 C
Amposta

Denúncia, crítica social, paisatge i memòria a l’Ebregent 2019

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Un llarg mural il·luminat al terra s’estén al fons del Centre d’Art de les Terres de l’Ebre – Lo Pati. Una traça negra amb girs abruptes i una correlativa numeració familiar parteix la tela per la meitat, revelant el que podria ser la representació d’una infraestructura. Els centenars de creus roges al seu voltant, simbolitzant les víctimes que ha deixat durant 25 anys, no deixen lloc a dubte: és el tram ebrenc de la carretera N-340 i el rastre de mort que arrossega. L’obra de l’ampostí Jacint Hierro és una de les cinc seleccionades pel certamen Ebrergent 2019, que convoquen conjuntament Lo Pati i la Direcció General de Joventut. La crítica social a l’alienació capitalista, la recuperació de la memòria històrica o la reivindicació del paisatge són alguns dels conceptes que desenvolupen en la mostra els artistes emergents de les Terres de l’Ebre.

Hierro va iniciar el seu projecte després del tràgic accident en el qual van morir dos joves a l’esmentada carretera a Amposta a finals del 2016. Va decidir fer una recerca per comptabilitzar el nombre de morts a la N-340 des de l’any 1974, quan es va posar en marxa el primer tram de l’autopista de peatge AP-7. La tasca, assegura, no ha estat fàcil. Entre d’altres coses, perquè no hi havia dades precises sobre el nombre exacte de víctimes ni la seva localització. “Hi ha gent que mor durant el trajecte o al cap d’uns dies a l’Hospital. No podem dir que han mort a la carretera perquè no els comptabilitzen”, apunta.

Malgrat això, el recompte final va sumar 488 persones, més dinou víctimes enguany. Totes estan plasmades amb una creu, repartides per tota la superfície del mural. “És una crítica i una denúncia de la N-340, de les morts que han hagut en els 45 anys que portem pagant l’AP-7, des de 1974. He volgut representar amb els creus els morts, en el traç queda representada tota la sang. Que la gent se n’adoni què passa en aquest territori i sàpiga la gent que està morint. Si no ho veiem pel volum no l’hi dones la importància. Ho vaig voler fer gran perquè impacti molt més”, assenyala. Al final, valora l’experiència positivament, en termes de conscienciació i d’impacte sobre els espectadors. Recorda, però, que la seva és una obra “inacabada” perquè molta gent encara hi continua morint. “Mentre hi hagi carretera hi haurà morts i vides que ens jugarem”, reflexiona.

Al costat de l’obra de Hierro, la també ampostina Priscila Alegre exposa ‘Ergasía’. En aquest cas, es tracta d’una peça d’art sonor que vol posar el dit a la nafra de l’organització del temps dins del sistema laboral capitalista, com a forma d’alienació. Ho fa a partir de la sirena de la Cambra Arrossera d’Amposta, que sona a les hores d’entrada i sortida a la feina i forma part ja de l’imaginari dels veïns de la ciutat. Al llarg de 24 minuts, una sèrie de sons quotidians vinculats al treball o la vida quotidiana representen el dia de la gent d’Amposta: l’esmentada sirena, els grills, el despertador, el so de la ràdio, el de programes de televisió o els més nous procedents de les notificacions i missatges dels mòbils, entre d’altres. La instal·lació, concretament, està formada per un tub transparent tancat per dos altaveus amb boletes de porexpan que es mouen per l’efecte de les vibracions sonores i formen imatges abstractes que es projecten al terra.

“Són engranatges: tots ballem al so d’aquestes freqüències, que algú ens obliga. És una reflexió sobre el capitalisme. Les boletes de porexpan són els ampostins i ampostines que ballen al so d’aquestes freqüències”, remarca Alegre, que també es mostra satisfeta sobre la recepció d’aquest concepte i reconeix que la seva voluntat era fer “mirar més enllà” i “sacsejar” consciències, “pensar en coses noves”.

La mostra compta amb tres obres més exposades. D’una banda, la de l’ampostí Jordi Giner, ‘Listen to your Heart’, una instal·lació interactiva on una mà amb diversos sensors interactuar amb el visitant. Això dispara una sèrie de sons aleatoris en funció de la temperatura, les pulsacions o la humitat del palmell de la mà de l’espectador. També el paisatge ebrenc, concretament de la Terra Alta, és objecte de reflexió, en aquest cas amb l’obra del gandesà Pere Jordi Royo. Situada entre la pintura i l’escultura, trasllada un fragment de vinya de la comarca, amb els seus ceps, al bell mig de lo Pati.

Per últim, el benicarlando David Tena explora la memòria històrica amb ‘Fins la vil·la de Greiser, 1942’. Es tracta d’una instal·lació on aborda els possibles o impossibles vincles del seu avi alemany amb un dirigent nazi. Aporta fotografies i marcs buits que simbolitzen el silenci. També la projecció d’un vídeo amb l’execució pública d’Arthur Greiser.

“Tot està molt relacionat amb les persones de les Terres de l’Ebre, la forma que vivim i la nostra història”, explica la directora de lo Pati, Aida Boix. Si bé la temàtica i la tècnica eren d’elecció lliure, aquest ha estat un dels nexes comuns de la selecció d’obres que ha fet enguany el jurat. “L’art contemporani t’ha de despertar algun sentiment. Pots sortir emocionat, pots sortir empipat, però no pots sortir indiferent: les cinc obres et fan reflexionar sobre alguna qüestió”, sentencia.

La mostra d’Ebrergent, inaugurada el passat vuit de juny i que es podrà veure fins el pròxim 28 de juliol a lo Pati. A la convocatòria hi poden concórrer persones d’entre 18 i 35 anys, nascudes o residents a les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Baix Maestrat. Cadascun dels seleccionats rep una dotació de 300 eur0s en concepte d’ajut a la producció amb tutorització i mentoria d’un expert.

Font :ACN

Redacció V.LL

 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

Ximo Rambla i Sílvia Tejedor seran els dos pregoners de la Cinta 2020

Enguany, i de forma excepcional, Tortosa comptarà amb dos pregoners: els periodistes Ximo Rambla i Manzano i Sílvia Tejedor i Barrios. Durant molts anys...

Acció poètica a Gandesa

Els carrers del municipi de Gandesa s’han despertat avui amb fragments del llibre Haikús En temps de guerra de Martí Pol. Se'n desconeix l’artista...

Unió de Pagesos a la Terra Alta insta als compradors de raïm que no ofereixin un preu inferior als 40 cèntims d’euro

Unió de Pagesos a la Terra Alta insta als compradors de raïm que no ofereixin un preu inferior als 40 cèntims d'euro per quilo...

Prou Correbous adverteix presentar esmenes i convocar mobilitzacions contra els ajuts públics a les ramaderies de bous braus

Prou Correbous ha advertit que si la Diputació de Tarragona decideix incloure ajuts als ramaders de bous braus de les Terres de l'Ebre, modificant...

El dijous 13 d’agost s’inicia el XXIX Certamen de Música Clàssica i Popular Eloi Mestre

Del dijous, 13 d'agost, al dissabte, 15 d'agost, tindrà lloc el XXIX Certamen de Música Clàssica i Popular Eloi Mestre, aquest any tots els...
- Anunci -
- Anunci -