La COP 15 que tracta sobre la diversitat biològica de la natura i la COP 27 sobre el canvi climàtic i les emissions de gasos efecte hivernacle que provoquen l’escalfament del planeta terra, però la pregunta és perquè dues COP. Tenen l’acrònim igual COP (Conferència Entre les Parts) aquestes conferències són al més alt nivell entre estats, actors no estatals, bàsicament ONG, i governs regionals, però treballen en matèries diferents, la 15 es dedica a cuidar i conservar la diversitat biològica i la 27 última que està dedicada al clima en especial a l’escalfament global i les seves repercussions. Han diversificat l’actuació per fer-la més eficient i arribar abans als objectius marcats, conservació de tots els sistemes naturals i l’estabilització de la temperatura 1,5 °C.
Cal dir que la COP més coneguda és la del canvi climàtic que se celebra amb normalitat cada dos anys, sent la de més èxit i anomenada la COP 21 que es va celebrar a París, les parts van arribar a un acord total establint objectius específics de reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle per la limitació de les temperatures i pels impactes del canvi climàtic, el 31 d’octubre del 21 es va celebrar a Glasgow (Escòcia) la COP 26 i l’any passat, la última COP 27, a Egipte. Les COP 15 no són tan conegudes, tracten la biodiversitat i es basen en el conveni sobre la Diversitat biològica de l’ONU, se celebren cada dos anys com les del clima, l’última es va inaugurar a Kunning (Xina) l’onze d’octubre del 21. Aquest conveni és un tractat internacional del 1992 amb un objectiu clar, promoure la sostenibilitat de la diversitat biològica, la seva conservació, millorar el repartiment just i equitatiu dels beneficis derivats de l’ús dels recursos genètics que van acceptar i ratificar més de 195 països, a més d’Europa i el Vaticà.
La finalització d’aquesta COP 15 va ser amb un gran acord sobre la biodiversitat i a favor de la natura d’aquí a l’any 2030 que es va anomenar, el Marc mundial Kunning-Montreal de la diversitat biològica (GBF) que s’ha marcat com a objectiu treballar la pèrdua de biodiversitat, restaurar aquests ecosistemes i protegir la gent que els habita, s’inclouen dins del Marc mesures concretes per aturar i revertir la pèrdua de la natura inclosa en la protecció del 30% del planeta i 30% dels ecosistemes fets malbé, degradats, amb l’objectiu de l’any 2030, també s’inclou en aquest pla de finançament destinat als països en desenvolupament. Està en joc l’estat del planeta ara mateix molt crític com a resultat de les activitats humanes i que està patint la pèrdua més gran de vides des de l’època dels dinosaures, més d’un milió d’espècies d’animals i plantes que es troben en perill d’extinció i gran part d’elles a curt termini no les tornarem a veure.
El pla que s’inclou dins aquest marc té quatre objectius generals de protecció de la natura que són: aturar l’extinció d’espècies animals i vegetals amb l’objectiu del 2050, la reducció del ritme i el risc d’aquesta extinció, utilitzar la diversitat biològica i la seva gestió de forma sostenible, les contribucions de les persones a les funcions o serveis dels ecosistemes es valoraran, mantindran i milloraran. A tal efecte es va crear dins els Fons pel Medi Ambient mundial (GEF) un fons fiduciari especial amb l’objectiu de recolzar l’aplicació del Marc assegurant fluxos financers (Diners) suficients per a tots els països que ho necessitin. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
