NotíciesOpinió

Contaminació de les aigües residuals

La gran majoria de les aigües residuals van a parar als rius, llacs, al subsòl a través dels pous sèptics i al mar. Les fonts d’aigua han estat nul·les per absorbir i neutralitzar la carrega contaminant de les aigües residuals per aquest motiu les masses d’aigua han perdut les seves condicions naturals i la seva aparença física a més de la seva capacitat per mantenir una biodiversitat aquàtica que tingui un equilibri ecològic per preservar i guardar aquestes masses en bones condicions. La manca de plantes de tractament en la ramaderia, agricultura,hotels o indústries ocasionen gran rebuig d’aigües contaminades que fan molt de mal al medi ambient. Podem veure això físicament a la llera del riu Ebre, les seves aigües son molt verdoses quan haurien de ser clares i cristal·lines. Per apaivagar tota aquesta contaminació cal disposar de depuradores, en el nostre territori en tenim una desena en les ciutats més importants, Tortosa, Roquetes, Ampolla, Ametlla de Mar, Deltebre i l’Aldea. Aquestes tenen la funció de convertir el líquid de les clavegueres en aigua acceptable i separar els sòlids que porta, ja que son negatius per tot el procés.

“La depuració de les aigües urbanes es fa gairebé a tot arreu i millora molt la qualitat de l’aigua però té inconvenients”

Les investigacions fetes pel Consell d’Investigacions Científiques (CSIC) han arribat a la conclusió que el tractament de les aigües urbanes altera l’ecosistema dels rius que s’han vist afectats a causa de la reiterada utilització de fertilitzants i detergents amb fosfats de l’agricultura, la contaminació industrial i sovint la deficient depuració de les aigües urbanes fa que les aigües siguin brutes i accelera el creixement del fitoplàncton amb quantitat excessiva a causa de la combinació del nitrogen i el fòsfor.

En el cas del riu Ebre es va detectar a principis de segle un canvi sobtat de l’aigua per la disminució de fòsfor, des de les hores i han crescut molts macròfits (algues) i l’aparició de la temuda mosca negra que genera molta feina i despesa econòmica per a controlar-la al nostre territori. Un altre efecte que provoca l’accés de nitrogen i fòsfor és l’eutrofixació provocat directament per l’home, aquest fa que les plantes es desenvolupen molt de pressa i gasten gran quantitat de nitrogen dissolt aportant a la llera del riu gran quantitat de fang, aquest problema el tenim al delta de l’Ebre.

La depuració de les aigües urbanes es fa gairebé a tot arreu i millora molt la qualitat de l’aigua però té inconvenients, el més important és que si no es fa una gestió integrada, en l’àmbit de tota la conca del riu, les depuradores deixen de ser efectives i provoquem la gran contaminació del riu afectant directament a les masses d’aigua i la seva Biodiversitat. Pensem-hi.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close