14.3 C
Amposta

Com comprar amb targeta per internet de forma segura i evitar estafes?

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Moltes compres de Nadal i durant l’any es fan amb targeta i per internet. Els Mossos d’Esquadra han difòs una guia de la web internetsegura.cat de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya on s’especifiquen les mesures de seguretat per protegir les combres en línia amb targeta i per estar al cas de les transaccions que es fan.

La majoria de les targetes emeses per les entitats bancàries ofereixen alguns mecanismes de protecció integrats que permeten als seus titulars de reforçar-ne la seguretat. De forma senzilla, els usuaris poden activar algunes mesures realment efectives per evitar les ciberestafes.

Mesures de protecció integrada

3D-Secure és una forma de pagaments en línia, desenvolupada per Mastercard i Visa, que permet unes compres més segures, per mitjà de l’autenticació del comprador com a titular legítim de la targeta bancària emprada en la transacció.

El procés consisteix en el redireccionament de l’usuari a la pàgina segura de l’entitat bancària (amb una URL precedida per https://, on les dades són xifrades) i on se sol·licita al comprador número de targeta, data de caducitat i codi CVV. Acte seguit, per completar la transacció, la interfície formularà un dels requeriments següents al comprador en forma d’autenticació de doble factor, alternativament:

  • Un codi numèric, que l’entitat bancària haurà remès al telèfon mòbil del comprador a través d’un missatge SMS.
  • Un codi d’una targeta de coordenades —facilitada amb anterioritat pel banc al seu client—.
  • El PIN de la targeta bancària.
  • La validació de la transacció a través de l’aplicació del banc.

Més enllà del CVV: mecanismes de protecció a l’abast de l’usuari

El CVV (acrònim de Card Verification Value) és un codi de 3 o 4 dígits imprès al revers de les targetes bancàries que serveix com a mesura de protecció en fer compres telemàtiques: se sol emprar, juntament amb la numeració i la data de caducitat, per confirmar que qui efectua la transacció és el titular legítim de la targeta. Dissenyat inicialment per atorgar una capa addicional de seguretat en les compres en línia, desgraciadament, tot sol no ofereix avui prou protecció.

La Payment Services Directive, coneguda amb l’abreviatura PSD2, és la Directiva Europea que regula els serveis de pagament (això inclou pagaments amb targetes, transferències, domiciliacions…) en el marc de la Unió Europea (cal tenir present que PSD2 no aplica a compres en línia efectuades fora de la UE). Va entrar en vigor el 14 de setembre del 2019.

El seus objectius són:

  • Impulsar la transparència, la competència i la innovació dels serveis de pagament i del sector financer.
  • Promoure el desenvolupament i l’ús de pagaments en línia i mòbils innovadors, com ara la banca oberta.
  • Fer més segurs els serveis de pagament europeus transfronterers.
  • Protegir els consumidors quan paguen en línia.

Per sort, en virtut d’aquesta normativa, moltes entitats bancàries ofereixen actualment funcionalitats afegides a les seves targetes que permeten als usuaris de reforçar-ne la seguretat. Per exemple:

  • Funció d’interruptor: permet apagar la targeta temporalment (i activar-la únicament quan hàgim d’efectuar pagaments).
  • Funció de notificació de càrrecs: el titular de la targeta pot configurar avisos de pagament a través de l’aplicació bancària per assabentar-se de quan rep un càrrec.
  • Codi CVV dinàmic: a diferència del CVV tradicional, aquest codi no es troba pas imprès a la targeta física, sinó que es genera des de l’aplicació del banc per confirmar cada transacció, de manera que no n’hi ha prou de conèixer les dades que figuren a la targeta per fer-la servir.

Redacció

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -