NotíciesOpinió

Clatellades per l’Ebre

Aquests dies d’hivern hem viscut un autèntic i veritable ball de bastons entre els partits sobiranistes del nostre territori ebrenc. La causa d’aquesta baralla sense “cuartel”: el projecte de  l’abocador de Riba-roja. Un abocador que aportava a les arques de l’Ajuntament uns ingressos de 250 mil euros a l’any. Una barbaritat de diners per a un petit poble que en la darrera dècada ha perdut el 15 per cent de població. Un poble que es mor a poc a poc, com la majoria dels pobles ebrencs de l’interior. Només cal anar a veure el cens poblacional de la majoria dels nostres pobles i veure com des de la crisi immobiliària el despoblament és imparable i constant. Un despoblament que tot indica que a curt i mitjà termini no s’aturarà. Entre altres coses perquè no existeix unitat entre els partits que ens governen sinó ben bé el contrari. Com deia el mític entrenador de futbol  argentí, Bilardo: A l’enemic ni aigua, peti que peti.

Certament, en fa gràcia la seva oposició per part dels pobles veïns i dels arguments en què es basen per oposar-se. I no diré que potser tinguin raó. Però em pregunto per què mai s’han oposat a la química de Flix, o les Nuclears d’Ascó, veritables bombes de rellotgeria implantades a la Ribera. Simplement curiós que fa pensar, sobretot, quan veus que els portaveus de la plataforma antiabocador presumeixen de partit i de càrrec totalment diferent al de Riba-roja. I segurament, serien els mateixos que defensarien el no al  tancament a la química de Flix i fins i tot dirien que l’abocador que es planificava a Flix no era un abocador sinó un model de gestió ecològica que no té res a veure amb un abocador. De la mateixa manera que els socialistes i els eurocomunistes varen defensar en el seu moment la interconnexió de xarxes entre rius. Un eufemisme per dir que no era un transvasament. Per cert, la  població de Flix l’any 2009 era de 4.098 habitants,  10 anys després de 3.491, un descens del 15 per cent. Suma i segueix.

Al final arribes a pensar que el que hi ha al darrere de tot són interessos de partits, ja siguin uns o el altres. Tant se val si ERC, PDCAT o PSC. Mentre visquin  del sou públic la resta que s’apanyin o piquin pedra. Després ho disfressaran una mica amb l’amor o orgull al poble, a la comarca o a  la  terra. I així, convençuts el poble innocent i crèdul a viure com a reis, tot i ser republicans, comunistes o d’extrema dreta. La veritat, que al territori potser que comencem a desmitificar les plataformes en defensa del territori i comencem a treballar en un futur més seriós i pragmàtic. Al final t’adones que l’esperit carlí, que tan predominava al nostre territori al segle xix, encapçalat pel militar Ramon Cabrera encara perdura per aquestes contrades . Això sí, ara disfressat de plataformes que es fan i desfan al llarg del riu Ebre. Mentrestant continua la pèrdua d’habitants a marxes forçades, una població que no té futur ni esperança per viure millor. Un territori on l’agricultura no dona per menjar, unes terres on la industrialització no està ni se l’espera. Un lloc on el turisme no acaba d’arrancar. Un lloc paradigmàtic on els representant polítics miren més els interessos de partits que no pas per un creixement de la riquesa de la gent. Per acabar una altra dada poblacional i que lector faci la seva lectura: Tivissa, pèrdua de població en els darrers 10 anys un 11 per cent. “Apaga i vamonos”.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close