NotíciesPolítica

Clam del món econòmic per a que ERC trie un ebrenc com president de la Diputació

Un alè d’esperança està creixent a les Terres de l’Ebre -el territori més deprimit econòmicament de Catalunya -, davant la possibilitat de que la Diputació de Tarragona sigui governada per primera vegada en la història per un polític ebrenc. Un possibilitat real ja que ha estat Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el partit que ha guanyat les eleccions per un ampli marge de vots (95.000 al conjunt de la demarcació) li han donat 11 de les 27 places de diputat provincial que configuren la institució. Onze diputats que, sumats 8 de la segona força, Junts per Catalunya, donen la majoria absoluta.
Totes les mirades estan situades per tant en el que pugui decidir la propera setmana la direcció política d’ERC, amb Oriol Jonqueras a la presó de Soto del Real, Marta Rovira a l’exili, i el vice-president Pere Aragonés com a principal dirigent a la seu central del partit, al carrer Calàbria. Seran ells els que probablement hauran de decidir si el president de la Diputació de Tarragona és del nord ric, o del sud, per primera vegada en la història.
Una decisió que, si es basa en les xifres, necessàriament ha de mirar la figura de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, per haver rebut més de 6.000 vots en un municipi de 20.000 habitants, amb un 62% dels vots emesos. El més votat de la província de Tarragona per a una ciutat d’aquesta població, i amb 16 regidors de 21. Mai hi ha hagut una president de la Diputació de Tarragona que sigui ebrenc, i si això no passa ara, serà difícil explicar els motius. I més si el també republicà Pau Ricomà, amb 12.000 vots absoluts, acaba sent l’alcalde de la capital, Tarragona, amb un pacte amb JxT.
A les travesses de noms que s’han fet, en representació de l’Ebre es cita Adam Tomàs, si bé hi ha d’altres alcaldes que han aconseguit important majories absolutes, com el de La Ràpita, Josep Caparrós. Però pel que fa al Camp de Tarragona no han estrat els candidats de ciutats com Reus, Valls o El Vendrell, sinó que s’ha posat a l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, una població de 15.000 habitants on la majoria absoluta s’ha obtingut amb poc més de 2.000 vots.
Així no obstant és probable que direcció política d’ERC al Camp de Tarragona també demani la presidència de la Diputació, i hi hagi una disputa amb la direcció regional de les Terres de l’Ebre (que te 19 membres a l’executiva), per la qual cosa la decisió haurà de ser nacional. De moment no es coneix l’abast de les disputes, si les hi ha, però sí és cert que el web de la regional d’ERC al Camp suma les xifres de les 6 comarques del nord de la província, destacant amb lletres grosses i una gran titular que “53.500 vots que ens han fet confiança”.
Però les dades d’ERC a les Terres de l’Ebre en les eleccions municipals han estat tant contundents, que els números són així de contundents: 33.870 vots absoluts són els que ha rebut ERC al conjunt de les quatre comarques de l’Ebre, només 19.630 menys que al Camp de Tarragona, quan hi ha grans diferències demogràfiques i demoscòpiques.
A l’Ebre estem només hi ha 130.000 electors amb dret a vot, mentre que al Camp de Tarragona el cens és de 430.000 electors. Per tant, el vot que rep a ERC a les Terres de l’Ebre és molt superior estadísticament, i fins tot les diferències en termes absoluts s’amortitzen, i més si es té en compte que el territori està immers en un alarmant procés de despoblament, com ha denunciat recentment un estudi fet per la Càtedra d’Economia Regional de la URV.

Des de de fa anys

Tornant a les xifres, cal recordar també que la regional d’ERC a les Terres de l’Ebre porta ja gairebé dos dècades encadenant uns resultats electorals que, de forma habitual, sempre són percentualment millors al sud que al Camp de Tarragona. Un fenomen que va encetar-se arran dels comicis que coincidien amb la lluita antitransvasament a partir de l’any 2000, quan ERC tenia al Camp de Tarragona el seu staff nacional, amb Josep Lluís Carod Rovira, Ernest Benach i Josep Bargalló, motiu pel qual l’ampostina Marta Cid ja va ser Consellera d’Educació.
Val a dir, per altra part, que Esquerra ha fet apostes fermes per l’Ebre, com la de convertir al rapitenc Lluís Salvadó en el número 3 d’ERC en la direcció nacional. I també cal recordar, com sempre ha fet l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, o com també fa ara el president Roger Torrent, que s’atribueix “el canvi polític aconseguit els últims anys a Catalunya”, a la guspira que van suposar “les mobilitzacions antitransvasament que es van produir a l’Ebre”. Una revolta territorial que va suposar l’inici del final del pujolisme (reconegut pel mateix Jordi Pujol), la posterior arribada dels governs tripartits amb ERC com a força clau, i finalment l’inici del procés independentista (2010-2012) que ens ha portat on som ara en que s’ha consumat una gran victòria electoral per part d’ERC a les municipals.

Suport d’entitats

Però a més a més dels números, hi ha la voluntat creixent de moltes entitats favorables a pressionar a la direcció nacional d’ERC. Diverses fonts consultades per imaginaradio.cat admeten que s’està generant un clam al territori, al veure en aquesta possible designació una gran oportunitat. “Ens diuen que seria un gest necessari a favor del reequilibri territorial. I és important destacar que és el territori qui ho reclama, no és un tema de personalismes”, apuntaven les fonts consultades.
El nostre diari digital ha trucat a algunes d’aquestes entitats i s’han pronunciat “a favor de que el president de la Diputació de Tarragona sigui un ebrenc”. És el cas d’un dirigent de la Cambra de Comerç de Tortosa, dels sindicats territorials UGT i CCOO, de l’AECE o d’ADEDE. Però també en àmbits més locals li han donat suport al candidat d’Amposta entitats com la Lira, La Fila o Apasa, a més de “el gremi de constructors, o els dirigents de les cooperatives d’oli i de les cambres arrosseres”, assenyalaven les mateixes fonts.

Recollim part de l’editorial d’Ebredigital

“A punt per a la solidaritat inversa”

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha fet història en les eleccions municipals del 26 de maig, amb els seus grans resultats a tot Catalunya, a totes les demarcacions provincials, i a la gran majoria de municipis. I ara té també l’oportunitat de, no només fer història apostant perquè la Diputació provincial la presideixi un ebrenc, sinó de demostrar que aposta amb fets i gestos concrets, per canviar el model de país i el model econòmic i social, per contribuir a que la dinamització arranqui pel sud de Catalunya, el territori més desafavorit, el que està experimentant un gravíssim procés de despoblament, i a la vegada el més fidel a la seua marca.
La Diputació provincial, amb una economia intervinguda a nivell nacional, és un ens que dinamitza l’economia municipal cada any amb els seus 155 milions d’euros de pressupost. Amb això no n’hi ha ni per començar si es vol ser ambiciós i canviar models productius, però si que és un element que pot contribuir a millorar moltes coses, i l’autoestima també. I una cosa molt important: pot millorar la cohesió ja que el Camp de Tarragona té ara la gran oportunitat de demostrar una solidaritat inversa, una solidaritat territorial en sentit nord-sud, quan es compleixen 25 anys del mini-transvasament a Tarragona.
Tots els arguments (i també la pressió de moltes entitats del territori) apunten a que la decisió només pot ser una. Perquè si fos una altra, com s’interpretaria? Què voldria dir que un ebrenc no pot ser el president de la Diputació? No ens podem ni imaginar les conseqüències que podria generar un hipotètic ‘veto’ si s’apostés per un candidat del Camp de Tarragona, únicament pel fet de ser-ho, perquè portem ja molts anys de resignació i solidaritat activa.
Si la direcció política nacional d’ERC pren la decisió encertada que ha de prendre, perquè tots els arguments assenyalen una única direcció racional, el 5 de juliol, dia en que es constituiran els plenaris de les Diputacions provincials, i s’elegirà els respectius governs i presidents, pot ser una dia important per al conjunt de les Terres de l’Ebre. Perquè un líder polític ebrenc pot fer-se càrrec de la direcció estratègica d’un ens que necessita mirar cap al sud, per configurar una única estratègia de creixement més equilibrada.
El president que ara deixa la presidència, Josep Poblet, ha estat treballant els últims anys aquesta estratègia única, per presentar el conjunt de la província-demarcació com un territori d’oportunitats econòmiques en el context europeu i mundial, en tot els àmbits. Tant l’industrial, com el de serveis o el turístic; i per tot plegat s’han celebrat moltes reunions tècniques important que amb comptat amb la participació de la universitat, tècnics especialitzats, i també els alcaldes de les principals poblacions, com Tortosa i Amposta.
En el nou mandat provincial serà el moment de passar de les paraules als fets, i demostrar si tots els ciutadans som iguals, no només a l’hora de pagar impostos. Ho hem de ser també a l’hora de repartir-nos els diners per invertir en carreteres, si pot ser discriminant positivament a aquells que estan més desafavorits. Estem per tant davant d’una gran oportunitat.

Dèiem que ja fa 25 anys del mini-transvasament a Tarragona, però també ja ha fa prop de 20 anys que la marca turística Terres de l’Ebre està integrada al Patronat provincial amb els pressupostos congelats. I ja ha tretze anys que la mateixa ERC ens va posar la mel als llavis presentant-nos un avantprojecte de llei que creava la Vegueria de les Terres de l’Ebre, vinculada a l’estatut de Miravet, que es va acabar carregant el Tribunal Constitucional.
Llavors es va crear una oficina jurídica a Tortosa com a primer pas de la voluntat descentralitzadora, però mai s’ha aplicat a la pràctica un percentatge de repartiment d’inversions, ponderat per habitant i per extensió, com en el seu dia es va pactar, ni que fos extra-oficialment. Ara és l’hora de rescatar tot això.
És l’hora, i a més a més correspon fer-ho amb dos estratègies paral·leles i coincidents: una d’única per créixer econòmicament junts, i una altra de singular adaptada a cadascú. I qui pot aconseguir que el paper del sud no sigui només el d’una pura ‘crossa’ com ha passat els últims anys, no ha ser continuista. L’Ebre no pot continuar veient que només se l’aprofita per als discursos, igual com se l’ha estat aprofitant només per destacar els seus paisatges diferencials, per llavors acabar dient que a la província de Tarragona també s’aposta per la sostenibilitat, al mateix temps que en les últimes nits del turisme ningú citava o recordava que tenim una Reserva de la Biosfera.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close