Estem immersos en la globalització i el canvi climàtic, i en un procés de convergència i augment del nivell de vida dels ciutadans que té com a conseqüència l’increment de tota mena de productes i serveis, en particular l’energia, fent augmentar la producció de CO₂ que afecta de manera explícita a totes les economies submergides. Si per satisfer l’increment de la demanda energètica s’escullen energies fòssils amb les emissions de gasos efecte hivernacle, aquestes emissions es multiplicaran en l’àmbit global, però no hauria de ser així, en la cimera de Kyoto es varen aprovar mecanismes per combatre aquesta contaminació atmosfèrica que provoca l’escalfament global, sembla que els països han deixat de banda aquests mecanismes i avui dia hi ha molts més alliberaments a l’atmosfera. Estem immersos en la globalització i el canvi climàtic i en un procés de convergència i augment del nivell de vida dels ciutadans que té com a conseqüència l’increment de tota mena de productes i serveis, en particular l’energia, fent augmentar la producció de CO₂ que afecta de manera explícita a totes les economies.
Els mecanismes del Protocol de Kyoto fan augmentar la inversió dels països en vies de desenvolupament en les tecnologies netes com la solar, eòlica, hidràulica i altres fonts d’energies renovables aconseguint que el creixement econòmic sigui positiu pel que fa a la contaminació, fent que les emissions de gasos efecte hivernacle siguin nul·les. Per aquests països en desenvolupament de les energies alternatives als combustibles fòssils és una gran oportunitat de trencar la dependència dels països que controlen arreu el subministrament energètic brut amb els que per raons òbvies estan en inferioritat a l’hora de negociar a més són els països que han de suportar els pitjors efectes de l’escalfament amb menys recursos i infraestructures que els països desenvolupats.
En aquests països en desenvolupament, l’explotació de les energies alternatives o netes es va consolidant com la millor opció per fomentar i fer sostenible el seu creixement econòmic d’una forma totalment neta, sent la raó principal pels països que les fabriquen, haurien de mostrar una gran solidaritat i col·laboració amb els menys desenvolupats. La globalització fins ara aquesta sent una eina de gran utilitat pels països més contaminants del planeta, que de normal fan culpables del canvi climàtic a tothom, quan són ells que provoquen els grans alliberaments de gasos efecte hivernacle a l’atmosfera i ho fan per no assumir la culpa i pagar per la gran contaminació que provoquen fent amb aquest comportament que els únics països que paguen són aquells que a causa de la seva feblesa pateixen les conseqüències dels més poderosos.
Una gran part de científics i tècnics de l’escalfament global estan convençuts i alerten que les societats tal com les coneixem fins ara han de canviar radicalment, que els costos mediambientals no es poden traslladar dels països rics als quals no ho són, si seguim per aquest camí i hi haurà un trencament global de l’equilibri climàtic signat a les cimeres del clima, anant directes a la catàstrofe. Ho diuen molt els tècnics i científics, però el que es veu, la realitat, és que totes les cimeres del clima sembla que el clima no el tenen en compte i els acords signats pocs s’arriben a aplicar-se segurament només els que afavoreixen als països que ho mouen tot. La darrera cimera del clima, la COP 27 celebrada a Egipte, es va arribar després de moltes reunions a la constitució d’un Fons Verd per ajudar als ciutadans dels països que suporten gairebé tota la contaminació del planeta. Però la proposta d’aquest fons va néixer en la cimera de Copenhage del 2009, estem el 2022, han passat 13 anys i encara no s’ha constituït aquest fons és una presa i respecte pels ciutadans que han de viure immersos amb aquesta contaminació i les seves conseqüències, l’escalfament global. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
