Es pot dir que des de l’entrada del nou segle, és a dir, en els últims vint anys s’han produït canvis significatius en la nostra alimentació?
En l’any 2000 la globalització ja s’havia penetrat en els supermercats. No obstant això, gran part dels productes que es posaven en els plats de taula encara provenien d’un entorn més o menys proper. Avui aquesta lògica nutricional i econòmica que la base dels nostres menjars han de ser aliments de proximitat i de temporada ha gairebé desaparegut i vivim en un món cada cop menys sostenible. El mercat global i el procés d’urbanització han estat dos dels detonants que han provocat que cada vegada estiguem més desvinculats i allunyats de l’origen dels aliments.
S’han accelerat els canvis i hi ha hagut més alteracions que en els últims segles, en els que un aliment podia tardar anys a incorporar-se a la dieta. D’aquests fenòmens deriva també un progressiu i accelerat augment de l’oferta alimentària. Però no d’aliments naturals, sinó de productes processats de baixa qualitat nutricional però amb alt valor calòric, rics en greixos refinats i saturats, farines blanques i sucres afegits. Això ha provocat que, tot i tenir una major varietat d’aliments, el patró d’adherència a la dieta mediterrània hagi disminuït, com també ho ha fet la ingesta de verdures, fruites i hortalisses, mentre que ha augmentat el consum de carns processades i derivats carnis, preparats, pastisseria o refrescos.
Tanmateix, els nostres hàbits d’alimentació canvien a velocitats vertiginoses i en els últims anys aquesta tendència, fins ara a l’alça, sembla alentir-se. Així ho reflecteix un estudi recentment publicat sobre l’evolució del gran consum. Aquesta investigació conclou que, tot i que es van comprar menys productes frescos i de proximitat que fa una dècada, el 2019 ha augmentat un 1% l’adquisició d’aquests productes i d’altres d’origen ecològic. De fet més de 4 milions d’espanyols segueixen algun tipus de dieta vegetariana.
