14.3 C
Amposta

“Calcigar”, una de les paraules ebrenques a punt morir

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

“Lo Parlar Tortosí” (@xeicparlembe), així es diu un compte de Twitter que va nàixer el juliol d’enguany amb l’objectiu de difondre el parlar tortosí, el també anomenat valencià de transició, que comprèn les Terres de l’Ebre, el Matarranya, Maestrat i els Ports.

Un dels fils d’aquest compte parla del mot “calcigar”, un terme que segurament moltes persones del territori l’han sentit alguna vegada, però poques d’aquestes l’utilitzen de forma habitual. Segons explica, en molts de pobles el seu ús és predominant, sobretot a la Terra Alta i el Matarranya, però a les altres zones gairebé s’ha perdut. “Calcigar” era un mot que es feia servir a Tortosa i a pobles del voltant a principi de segle XX, però ja no. Una prova que es deia sovint és que apareix dins l’obra de Joan Moreira: “que io no dec, ni hauria d’havé volgut calcigá”.

A més de ser una paraula ben viva en parlars occidentals (País Valencià, Pallars) també ho és a Menorca (amb alguna variació fonètica), l’Alguer, l’Empordà i Girona i, a més, ha penetrat en altres llengües.

Què diu el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC)? El considera lèxic comú, per tant, si el dieu, el podeu escriure i no cal recórrer a “trepitjar”, i encara menys al castellanisme “pisar”. Xafar també seria adient, tot i que el DIEC no el considera sinònim de trepitjar, sinó d'”aixafar”. En canvi, el Diccionari normatiu valencià (DNV) sí.

El fil del compte, acaba amb una reflexió interessant: “La llengua està en evolució constant, i sincerament, lo significat que li donem natros hauria de ser al diccionari referència del domini lingüístic, com ho fa el DNV. Esta accepció té més motius per a ser-hi que no pas los barbarismes que accepten constantment”.

Redacció – Ll. S.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -