14.3 C
Amposta

Política errònia

La terra és per qui pugui pagar-la no per qui la treballa, aquesta filosofia aplicada a la PAC ha fet que en una dècada hagin hagut d'abandonar moltes petites explotacions. Si no es rectifica, en poc temps el sector quedarà molt malmès

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Perquè tornen els dubtes en el repartiment de la PAC (Política Agrària Comuna). La Unió Europea va crear la Política Agrària Comuna l’any 1962 que vol ser el nexe entre la societat i els agricultors a més de garantir la seguretat alimentaria d’Europa. Els ajuts que aquesta proporciona als agricultors es contemplen dins dels pressupostos generals de la UE, que inclou a més de la partida econòmica de poder accedir a uns aliments de qualitat, l’actuació sobre el canvi climàtic, la millora de la renda dels agricultors i per mantenir unes comunitats rurals vives i dinàmiques.

Com es fa, el repartiment dels ajuts que tornen a ser qüestionats per les petites explotacions d’agricultors i Ecologistes, tant al territori com a Europa rau en els noms de la llista d’empreses d’aquest repartiment que han fet pública des de la seu del Parlament. La filosofia del repartiment es basa en el fet que gairebé la totalitat d’aquestes es concentra en poques mans grups com Florette, Freixenet, Campofrio, Mercadona o terratinents amb molta superfície que demostra que la PAC beneficia un model agrícola industrial i intensiu deixant a banda les petites explotacions. El nombre de propietaris de grans superfícies que no la treballen i reben aquests ajuts triplica als autònoms i petites explotacions que la treballen doncs aquest repartiment és la filosofia europea que la terra és de qui pugui pagar-la i no pel qui la treballa.

A Catalunya el cultiu agrícola és d’un 25% amb més de cinquanta mil explotacions agràries sent la meitat petites explotacions, xifres que surten de la Declaració Única Agrària (DUN). Segons els responsables de la Conselleria d’Agricultura un 43% d’aquesta superfície està en mans dels titulars que tenen aquesta activitat com a principal m’entres que la resta és gestionada per titulars que complementen aquesta activitat amb altres ingressos. La xifra d’aquesta Política Agrària Comuna que arriba a Catalunya en forma d’ajuts és de gairebé quatre-cents milions d’euros que es reparteixen als petits agricultors en la declaració única agrària, sent els punts de gestió dels mateixos les cooperatives.

No poden les petites explotacions permetre per més temps que les grans empreses siguin les beneficiàries d’aquesta política agrària errònia perquè genera desigualtats al mercat entre petits i grans productors. El fet està que els grans productors són els que fan del mercat una eina pròpia, abaratint els productes perquè els petits productors no els hi facin competència i una gran part d’ells hagin de llençar les collites per no poder-les col·locar al mercat i vendre-les o tancar l’activitat. Els pilars de la PAC haurien de ser la seguretat laboral, la salut alimentaria, la lluita contra el despoblament rural i el compliment de la normativa laboral, tan sols així s’acabaria amb els impactes ambientals i l’explotació de la població vulnerable com les petites explotacions.

Europa ha perdut en una dècada molts dels seus agricultors a causa del model equivocat de finançament de la PAC, la filosofia emprada en la superfície beneficia a tots els terratinents i grans empreses que en l’objectiu de garantir la seva rendibilitat van contra el camp, la salut, el clima i provoquen la desertització de les zones rurals, només les petites explotacions poden garantir en la seva producció els drets laborals, el clima i sobretot els ecosistemes rurals i ser un atractiu per acabar amb la desertització del món rural. Pensem-hi.

Joan Cunill, enginyer mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -