NotíciesSocietat

A través d’una associació, la rapitenca Maribel Cera lluita per visibilitzar les dones de la mar

A Catalunya dels 5 mil 823 treballadors dedicats a la pesca, només 633 són dones, un 10,9%, una de les xifres més baixes de tot el país

RuralCat.-  Abans que surti el sol al port de Sant Carles de la Ràpita, la Maribel es lleva per anar a treballar. La seva oficina és la Viznago, una embarcació pesquera amb vistes privilegiades al mar Mediterrani. Però no tot és de color de rosa en el seu dia a dia. La Maribel Cera és una de les poques dones pescadores professionals que hi ha a Catalunya i recentment ha estat escollida presidenta de l’Associació Catalana de Dones de la Mar, que vol visibilitzar el paper de les dones en un sector tradicionalment masculinitzat com és el marítim.

La Maribel és filla i néta de pescadors i treballa enrolada com a 2ª patró amb el seu germà Enric. Des de ben petita que tenia clar que volia dedicar-se a la pesca. Va estudiar Auxiliar Administratiu, que va combinar amb el títol de Patró de 2ª de Pesca Litoral l’any 1993. Aviat es va adonar que havia nascut per la mar i no per estar tancada en una oficina i es va dedicar plenament al negoci familiar enrolada com a marinera a l’embarcació del seu pare. Després va fer un canvi radical i va deixar la mar per provar altres camins professionals treballant de cartera, caixera i netejant platges. Al 2007 va tornar a la mar a bord de la Viznago, però els metges li van diagnosticar fibromiàlgia i va trobar feina de peixatera fins que, al 2011 es va embarcar de nou amb el seu germà, un treball que continua exercint fins a dia d’avui i que combina venent peix al mercat de Tortosa tots els dissabtes. La seva vida és de tot menys avorrida. La Maribel explica que un pescador li deia sempre que en aquesta vida s’havia d’aprendre a fer de tot, i així ho ha fet.

Créixer entre ‘sàrsies’

La infància i la joventut de la Maribel estan farcida d’anècdotes i aventures relacionades amb la pesca. De ben petita, ella i les seves dues germanes ajudaven el seu pare a desempescar, a treure el peix de la ‘sàrsia’ (xarxa), però la Maribel no es conformava amb això i, quan tenia 7 anys, va anunciar que allò que ella realment volia era anar a pescar. El seu avi es va mostrar reticent perquè sabia que era una feina dura però el seu pare va acceptar i així va començar la seva aventura amb el mar, ajudant primer amb el salabre i, ja de més gran, repartint el peix pels mercats en bici o moto.

Als 19 anys ella i la seva germana gran van insistir en enrolar-se a la barca de forma professional i van inscriure’s per fer el curs de Competència marinera a la Confraria de Pescadors Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita. “Allí ens vam apuntar i rere nostre es va inscriure un fill de pescadors. Van passar els dies i no ens cridaven, fins que un dia a la llotja aquell noi em va comentar que ja estava fent el curset. A ell sí el van cridar i a nosaltres no. Ho vaig comentar a la mare i ens vam presentar a la confraria per demanar explicacions. Ens van discriminar per ser dones fins que la meva mare es va imposar. Al cap d’uns dies ens van cridar. Vam fer el curset i vam aprovar” recorda la Maribel. “Jo em sento privilegiada, ja que sempre m’he sentit recolzada pels meus, malgrat ser dona i pescadora”, apunta. “A més, jo sempre dic que la mar no fa distincions: és un treball dur tan per a un home com per a una dona”, afegeix.

Tot i reconèixer que la diferència de sexes sempre està present en qualsevol professió i que en el sector pesquer encara perduren alguns prejudicis del passat, considera que la societat és cada vegada més conscient del paper de la dona: “opino que, com a trets distintius, les dones del sector pesquer són valentes, emprenedores, decisives i treballadores. La majoria provenen de família pescadora i estan acostumades a viure cada dia amb la sorpresa de saber si la pesquera serà bona o no. Hi ha una dita de la meva mare que sempre tinc present que és ‘qui no guarda quant té, no menja quan vol’”.

“Les dones del sector pesquer són valentes, emprenedores, decisives i treballadores”

La Maribel considera també que el sector es veurà molt beneficiat per l’impuls que li està donant el Govern català a través de l’Estratègia Marítima de Catalunya i el model de governança basat en la cogestió. “Hi estic molt a favor, ja que és una forma de millorar la pesca del nostre país i donar-li al sector pesquer el protagonisme que es mereix. S’ha d’escoltar al pescador, perquè ningú millor que ell sap quins són els problemes de la mar”, assegura.

Està convençuda que les dones pescadores estan fent molt bona feina, que estimen la seva professió, que treballen per alimentar les seves famílies i que lluiten a diari per pescar els aliments que tots consumim.

Sobre el futur de la professió és optimista i, encara que és conscient que hi ha un llarg camí per recórrer, té molt clar que la dona que es dedica a la mar tindrà un paper important i que, poc a poc, sabrà trobar el seu lloc en aquesta dura però estimada professió.

La dona de la mar a Catalunya

El 47% dels 120 milions de persones a tot el món que es dediquen a la pesca extractiva i altres activitats relacionades com el processament o la venda són dones, mentre que en aqüicultura la xifra arriba al 70%, segons dades del Banc Mundial. Malgrat aquest important paper, la tradicional divisió de treball en funció del gènere ha relegat les dones al rol de cuidadores o col·laboradores de l’àmbit familiar, sense estar reconegudes professionalment ni econòmicament.

De fet, si ens centrem en l’àmbit més proper, segons dades de l’Institut Social de la Marina, el nombre total de treballadors i treballadores en el Règim Especial del Mar a Espanya al 2016 era de 58.774 persones, de les quals només 9.426 eren dones, el que representa el 16% del total. A Catalunya el percentatge encara és més baix, ja que dels 5.823 treballadors dedicats a la pesca, només 633 són dones, un 10,9%, una de les xifres més baixes de tot el país.

“A Catalunya dels 5.823 treballadors dedicats a la pesca, només 633 són dones, un 10,9%, una de les xifres més baixes de tot el país”

L’informe “Diagnòstic sobre la situació de la dona en el sector pesquer i aqüícola” elaborat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, alerta que les darreres enquestes europees de condicions de treball posen de manifest que les dones, en major mesura que els homes, porten a terme tasques més monòtones i de menys responsabilitat, obtenen un salari inferior, tenen menys oportunitats de participar en la planificació del seu propi treball i compten amb menys expectatives de promoció professional que els seus companys de feina masculins.

Malgrat les xifres, la participació activa de les dones en les diferents activitats relacionades amb la pesca ha contribuït històricament al desenvolupament laboral, econòmic i social dels territoris pesquers. També han ajudat al manteniment de les tradicions i oficis, garantint la diversitat i el patrimoni cultural d’aquestes regions. Aquest protagonisme, cabdal pel creixement socioeconòmic, ha quedat tradicionalment a l’ombra quant a la promoció i desenvolupament professional de les dones en aquest sector, com es recorda en la Declaració de Santiago de Compostela per la igualtat d’oportunitats en el sector pesquer i aqüícola, aprovada el passat mes de novembre.

“La participació activa de les dones en les diferents activitats relacionades amb la pesca ha contribuït històricament al desenvolupament laboral, econòmic i social dels territoris pesquers”

La Llei 33/2014, del 26 de desembre de la Pesca Marítima de l’Estat, va introduir un article específic sobre igualtat de tractament i oportunitats en el sector i, en compliment d’aquesta normativa, la Secretaria General de Pesca ha impulsat el  Pla per a la Igualtat de Gènere en el Secor Pesquer i Aqüícola (2015-2020) per lluitar contra la desigualtat de gènere. Així mateix, en el marc de la nova Política Pesquera Comú s’ha establert el compliment dels objectius relatius al principi d’igualtat com és el reconeixement històric del paper socioeconòmic de les dones en el món de la pesca, la no discriminació per raó de sexe, mesures socials i ajudes per la desocupació o l’emprenedoria. Aquesta política pesquera també busca promoure la inclusió de les dones en consells consultius sectorials,  la seva participació en associacions, així com les ajudes necessàries per solucionar els problemes que afecten aquestes treballadores.

A nivell català també s’han endegat moltes iniciatives per fer front a les desigualtats de gènere. Totes les polítiques de gènere de la Generalitat s’emmarquen dins del Pla estratègic de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2012-2015, aprovat per l’Acord de Govern 117/2012, de 20 de novembre, impulsat per l’Institut Català de les Dones.

El 21 de juliol de 2015 es va aprovar la primera Llei catalana d’igualtat de dones i homes, que té per objectiu que el dret fonamental de la igualtat entre dones i homes s’exerceixi de manera efectiva en els àmbits polític, econòmic, social i cultural. L’entrada en vigor de la Llei 17/2015 va constituir un avenç molt significatiu per al sector en fer referència explícita, per primera vegada, al necessari apoderament de les dones del món rural i a la necessitat de posar en valor el seu protagonisme en el desenvolupament rural del segle XXI. En el seu article 50, sobre l’Apoderament de les dones del món rural i pesquer, insta el Govern de la Generalitat a posar en valor la funció de les dones com a eix estratègic per al desenvolupament rural, a vetllar per la presa de decisions de les dones com a mesura per a lluitar contra la despoblació, l’escassa presència de dones i l’empobriment en l’àmbit rural, i a fer efectiva la transversalitat de la perspectiva de gènere fent valer les aportacions de les dones en les polítiques agrícoles, ramaderes, agroalimentàries, forestals i pesqueres.

El Departament d’Agricultura, per la seva part, s’ha dotat del Programa de Dones del Món Rural i Marítim com a instrument per ajudar a conèixer la realitat d’aquestes dones. El Programa de dones del món rural i marítim 2016-2020 té com a màxim objectiu esdevenir un marc per continuar impulsant millores per a les dones que viuen i treballen en els entorns rurals i marítims del nostre país.

A més, el Programa posa de manifest algunes de les qüestions fonamentals que afecten les dones, i que condicionen la seva participació més activa en el desenvolupament rural, i aporta un conjunt de dades estadístiques i de context que ens mostren que, malgrat alguns progressos, la igualtat de dones i homes en la vida quotidiana rural encara no és una realitat, i que aquestes desigualtats massa sovint es fonamenten en estereotips presents en la família, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació o el món laboral.

Les xifres evidencien la manca de visibilitat de l’activitat de les dones del medi rural. L’Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de població activa de l’INE del segon trimestre de 2015, quantifica l’ocupació en el sector de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca en un 14,64% de dones enfront d’un 85,36% d’homes. Les condicions específiques del medi rural, com ara la masculinització de l’activitat agrària i pesquera, l’envelliment, les majors dificultats per accedir als diferents serveis, en particular als relatius a les noves tecnologies, o l’escassa representativitat de les dones rurals en llocs de responsabilitat i presa de decisions fan que les dones rurals tinguin dificultats afegides precisament per viure en el medi rural, dins el qual s’inclouen també les zones tradicionalment vinculades a la pesca i l’aqüicultura.

“L’ocupació en el sector de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca en un 14,64% de dones enfront d’un 85,36% d’homes”

Les dones que viuen en el medi rural són clau en el desenvolupament sostenible dels nostres pobles i de la nostra societat en el seu conjunt. Per garantir aquesta sostenibilitat, cal fer front a la invisibilitat i les desigualtats que encara pateixen les dones en el medi rural, en molts casos encara més que les dones de les zones urbanes.

Així doncs, malgrat els avenços dels darrers anys, encara queda, malauradament, molt camí per recórrer si volem parlar de plena igualtat.

Les dones de la mar, més unides que mai

Les dones del sector de la pesca s’han unit recentment per crear l’Associació Catalana de Dones de la Mar, una entitat que pretén visibilitzar i difondre el treball de les dones en el sector pesquer i aqüícola, així com la resta de sectors vinculats a l’economia blava. El projecte ha estat liderat per la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors amb la col·laboració dels dos Grups d’Acció Local.

Isabel Betoret és secretària de la Confraria de pescadors de Sant Pere de L’Ametlla de Mar i va ser la primera presidenta de l’associació i actual vocal. Ella explica que feia molt temps que les dones que treballen en el sector pesquer veien que, malgrat que en moltes ocasions són elles les que participen activament de moltes qüestions del dia a dia de la pesca i l’aqüicultura, aquesta participació no era prou visible: “parlem de dones empresàries, titulars de les embarcacions i de l’empresa que explota la barca, dones que estan al corrent de totes les gestions: capitania, ISM, tallers, varadors…, dones que saben com funcionen els Diaris Electrònics de les embarcacions (DEA), dones que estan al corrent de la normativa, que saben com es compta cada setmana…, en fi, que estan al dia de tot el que passa al sector pesquer. I, per descomptat, encara que poques, també hi ha dones que han anat i van a la mar a pescar”.

Betoret considera que “la dona juga un paper molt important en tot l’entramat del sector pesquer i aqüícola i això s’ha de visualitzar”. Per això van considerar que era necessari empoderar la dona en aquest sector, fer-la visible, donar-li el valor i protagonisme que té i es mereix.

“La dona juga un paper molt important en tot l’entramat del sector pesquer i aqüícola i això s’ha de visualitzar”

En aquest moment l’associació agrupa unes 25-30 dones aproximadament, però és una xifra que s’espera que creixi molt en poc temps. Han estat les secretàries i treballadores de les Confraries de pescadors de tot Catalunya les que han portat la iniciativa amb la intenció que el projecte creixi i s’obri a totes les dones vinculades als sectors econòmics marítims. És un associació feta per elles i per a elles.

La tasca de les dones a la pesca ha estat sovint a l’ombra en un sector tradicionalment masculí. Hi ha poques dones pescadores, aquesta és una realitat. Ara bé, Betoret assegura que sí que hi ha moltes dones que treballen en àmbits vinculats amb la pesca, que fan feines que són necessàries perquè el sector funcioni, per tant, el seu paper és molt i molt rellevant. A part de les empresàries del món de la pesca hi ha les dones que treballem a les confraries, a les escoles relacionades amb la pesca, funcionàries de l’Administració, estibadores de peix a les llotges, inspectores… En definitiva feines que són necessàries perquè el sector funcioni i a les qual la dona n’és, molts cops, la ignorada protagonista.

Per a l’associació el primer repte és poder visualitzar i situar la dona en d’altres àmbits del sector pesquer, amb feines i dedicacions en matèria de residus marins, ‘remendadores’ (les dones que fan i arreglen les xarxes) o especialistes en aqüicultura, i d’altres vinculats amb el mar i les activitats marítimes.

La formació és un altre dels pilars essencials. “Sempre diem que volem la participació activa de la dona en el sector marítim, però no a qualsevol preu, volem dones formades, dones preparades. El sector evoluciona molt, ens hem d’adaptar, hem d’avançar i, per tot això, necessitem gent preparada i formada” constata Betoret.

A curt termini, però, el principal repte és “captar dones de tota la costa catalana perquè s’associïn i, juntes, donar-nos suport en aquest sector. Estic convençuda que ho aconseguirem”.

El reconeixement social del paper de la dona en l’àmbit marítim i el foment de la seva implicació en els sectors relacionats amb el mar és un dels objectius centrals de l’Estratègia Marítima de Catalunya, un instrument del  Govern que, amb aquest objectiu, ja contempla una línia estratègica d’impuls a la constitució d’associacions de dones en l’àmbit marítim.

De fet, els passats 27 i 29 de novembre la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va lliurar els distintius 2018 de l’Estratègia Marítima a l’entitat. Un guardó que l’associació assegura que els encoratja a seguir amb més força i ganes i que serveix també per donar a conèixer per tot el territori català aquest grup de dones decidides a donar veu al sector des d’una perspectiva de gènere.

Així mateix, el passat 1 de març el Departament d’Agricultura, en una jornada celebrada al Palau de la Generalitat, va presentar la creació del Consell Assessor de Dones del Món Rural i Marítim, que vol establir un marc de relacions entre el Departament i les recentment creades Associació de Dones de la Mar i Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya.

 

Font: Ruralcat.gencat.cathttps://ruralcat.gencat.cat/web/guest/reportatge/-/journal_content/2002/20181/5352230/la-mar-en-femeni

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close