La importància econòmica, ambiental i social dels boscos és molt gran, quan es destrueix desapareix molt més que un grapat d’arbres, són de gran importància per reduir el canvi climàtic, desastres naturals i proporcionen feina, menjar o energia, atrapen diòxid de carbó CO₂, gas d’efecte hivernacle amb molt impacte pel canvi climàtic, fan disminuir la contaminació urbana, eliminen partícules en suspensió a més d’absorbir i bloquejar el soroll. També purifiquen l’aire, milloren l’aigua potable, conserven les conques hídriques i la qualitat del sol, eviten l’erosió i les inundacions, produeixen matèria orgànica en la superfície del sol amb la caiguda de les fulles i les seves arrels augmenten la permeabilitat del terreny i són una font d’energies renovables.
La memòria dels arbres els permet sobreviure en les situacions adverses del clima, científics de la universitat d’Oviedo han identificat per primera vegada els mecanismes que fan servir els arbres per recordar aquestes situacions, onades de calor i séquies, aquesta memòria els permet respondre millor a aquests períodes que són cada vegada més freqüents en el marc del canvi climàtic i poder-la transmetre als arbres nous o fills. Les plantes no tenen una memòria complicada ni un sistema nerviós com tenen els animals, és un sistema simple en l’àmbit de cèdules que quan la planta està sotmesa a un gran estrès, l’epigenètica (el terme Epi vol dir damunt, per tant, l’epigenètica significa, per amunt de la seqüència base de l’ADN), activa els gens necessaris per respondre a més de modificar la transcripció perquè la cèdula pugui sintetitzar formes proteiques alternatives, les isoformes, que permeten aguantar millor l’estrès un cop finalitzat aquest la gran majoria de proteïnes tornen al seu estat original. Amb aquest mecanisme anomenat, splicing alternatiu, es mantenen un petit número de gens quan l’estrès ha passat sent una de les bases de la memòria de les plantes. Aquests treballs són un gran avançament de la ciència bàsica descobrint a cada moment els mecanismes que tenen la capacitat d’adaptació a l’entorn, la resiliència dels arbres, i agafant les molècules per fer-ne bio marcadora que permetran seleccionar aquelles plantes que es poden adaptar millor en localitzacions concretes, proporcionant informació per avaluar en temps real l’estat fisiològic dels nostres boscos. El canvi climàtic és una realitat amb un augment de temperatures amb períodes secs i una alta irradiació solar cada vegada més freqüents, en aquest escenari és primordial entendre tots els mecanismes de resposta de les plantes, com s’adapten aquestes situacions, la vellesa dels arbres i la seva vida en un mateix lloc, que els porta a suportar diverses situacions d’estrès durant la seva llarga vida, onades de calor, fred o paràsits que han de suportar estoicament.
La ràpida regressió dels nostres boscos mediterranis a gran part de la conca els fa més valuosos des del punt de vista de la conservació, aquest element que no ha estat prou tingut en compte doncs la protecció s’ha enfocat més a l’excepcionalitat local, el PEIN mostra un clar dèficit de bosc mediterrani per ser considerat normal i no excepcional, a més s’està produint una inversió de la pauta en l’ús del territori, en molts llocs s’imposa la clau urbana, periurbana o urbana rural m’entres que les zones forestals queden restringides en zones petites fragmentades. La creença en l’equilibri de la natura, segons la qual la natura i tota la seva biodiversitat es regenera per ella mateixa de qualsevol canvi provocat per l’home que la degrada que es refà espontàniament si l’home deixa d’intervenir, per tant, segons aquestes manifestacions la millor gestió és no fer res, una versió molt platònica de la qüestió que costa molt d’assimilar. Encara que, algunes administracions han adoptat en certes ocasions per comoditat, la conservació com l’absència de la intervenció fent desaparèixer els veritables gestors dels boscos, les persones. Els boscos Catalans són majoritàriament de propietat privada, molt fraccionada perquè el 75% de les finques tenen menys de 25 Ha que representa el 17% de la superfície forestal. Els boscos han de complir segons la societat a més de les funcions productives, altres ecològiques, paisatgístiques i hidrològiques.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
