Entrem al mes de març en la mirada posada a les vacances de Pasqua, una mirada que transmet angoixa i pànic. La realitat és la que és. La por i els nervis es detecten en el sector de la restauració i l’oci. Un sector que no hem d’oblidar que representa quasi el 20 per cent de l’economia i que no es pot permetre més tancaments sense ajudes ni subvencions. Un sector que està tocat de mort pel coronavirus i per l’incapacitat de la Unió Europea de realitzar polítiques fiscals que pensin en la gent, en els autònoms, en el ciutadà de peu, en els cambrers, en els cuiners, en els propietaris dels bars i dels restaurants, en els botiguers, i així milers i milers de persones que es troben en un atzucac en mig de la foscor de la pandèmia provocada per la Covid i la inoperància de les Administracions Europees.
La veritat que no volia parlar de la Covid i més després de llegir a l’escriptor, activista i antifeixista, Nico Rost, la seua cèlebre obra escrita quan estava empresonat al camp de concentració de Dachau anomenada “Goethe en Dachau”. En aquest llibre narra la seva experiència del seu empresonament dins d’aquell camp d’extermini nazi. Curiosament, el fet d’escriure durant el seu captiveri, narrar la vida del que allí estava succeint: fam, afusellaments, tifus. Penúria i misèria, dia rere dia, cossos famèlics, cossos estirats per terra, plagues de puces, rates. Morts molt de morts. L’horror humà plasmat en l’ambient d’un camp d’extermini, doncs, com deia: la possibilitat de posar-se com a observador i no com a víctima l’ajudà a sobreviure d’aquell holocaust inhumà, però que a la vegada era provocat per l’espècie humana.
L’experiència de la vida i el fet de sobreviure a les penúries d’un camp d’extermini ens dóna la capacitat per aprendre de com hem d’emprendre el dia a dia de la nostra vida. Segurament, el Karma existeix i algun dia la física ho demostrarà. Mentrestant, hem de continuar tirant endavant amb positivisme i vitalitat, essent actors dels nostres fets tal com ho feia aquesta setmana en una piulada el regidor de festes d’Amposta, Ramon Bel, en què anunciava que participava en un experiment massiu per tal que la cultura pogués tirar endavant davant d’aquesta pandèmia que ens toca a tots patir.
L’experiment en concret funciona més o menys de la següent manera: Les persones que hagin comprat l’entrada per veure una activitat cultural ja sigui una obra de teatre, un concert de música o d’un altre tipus com un espectable futbolístic, estaran obligats a fer-se un test d’antígens abans de l’actuació. En el cas que donin positiu cap a casa i en cas contrari a gaudir de l’espectacle. Per cert un idea que ja fa temps que l’exsecretari de sanitat, mig “ampollero”, però de soca-rel rapitenca, ho proposa públicament per tal de tornar a dinamitzar l’economia i sortir d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social.
Per acabar aquesta setmana i com diu Vera Llombart, la periodista dels informatius d’Imagina Ràdio, que quasi sempre escric de dones famoses i avui encara no he dit res. I és que aquesta setmana i curiosament que he parlat de l’activista i escriptor, Nico Rost, vull dir 4 coses d’una dona rapitenca, lluitadora i compromesa amb la gent de la seva classe social, amb la lluita dels drets dels treballadors i treballadores i per la igualtat dels hòmens i dones. Ella és Angelina Sans més coneguda com “la Muixa” condemnada a trenta anys de presó per la dictadura franquista, per propagandista roja i per presidir la Mutualitat Femenina. En poques paraules, una heroïna de les nostres terres que l’historiador rapitenc, Josep Pitarch i el divulgador cultural, Francesc Carles, rescataren de l’anonimat ara fa un lustre en el seu llibre “La Ràpita en temps de guerra” una obra dedicada a la Guerra Civil a aquest municipi mariner, i que a la darrera edició del “Setmanari Ebre” la també periodista rapitenca, Andrea Capilla, en un article dedicat al 8 de març recordava la vida d’aquesta pionera ebrenca en la lluita pels drets socials i la igualtat entre hòmens i dones. El cert, que reflexionant sobre la vida d’aquests dos activistes antifeixistes, Nico Rost i Angelina Sans, podem aprendre moltes coses, tantes com per sobreviure en aquests dies de crisi econòmica, social i sanitària.
Batiste Forcadell, economista
