Un cop més ens apropem al 8 de març, data en què es commemora el Dia Internacional de les Dones, en memòria de la lluita pels seus drets i la millora de les seves condicions de vida. És una data de reivindicació, que ens fa memòria de les desigualtats encara presents. Com tot dia que es commemora, sempre fa pensar en els motius pels quals encara és necessari. I ho resumiria en què ens queda molta feina a fer fins a assolir la igualtat efectiva, perquè els drets de les dones encara no estan plenament garantits. I totes ho sabem.
En molts àmbits, encara existeixen desigualtats i discriminacions per raons de gènere, sovint fruit d’estructures patriarcals i relacions de poder que reprodueixen estereotips i rols que limiten la llibertat, l’accés i la visibilitat de les dones. I les campanyes de sensibilització, com la del 8 de març, ens ajuden a poder reivindicar i visibilitzar els feminismes i la necessitat que tenim com a país modern i democràtic d’abordar el repte d’obtenir el dret fonamental de la igualtat efectiva. Quan parlem de posar les persones al centre i de la transformació feminista, parlem d’aquestes qüestions.
Vivim encara greus desigualtats, com la feminització de la pobresa, agreujada per la pandèmia. Diferents estudis ens diuen que les dones pateixen més la pobresa, que les dones es dediquen més al sector de les cures, encara poc reconegut socialment i econòmicament, i que les condicions laborals de les dones solen ser més precàries. A les dones encara ens costa més arribar als llocs de direcció i majoritàriament portem el pes de la criança, amb tot el que comporta. Cal avançar com a societat cap a igualtat. És de justícia, i el dret al temps no té gènere.
Tot acte de violència masclista que pateixen les dones només pel fet de ser-ho, s’ha d’erradicar. Cada agressió sexual i cada feminicidi és un atac a la llibertat i als drets humans, i entre tota la ciutadania hem d’eliminar tota forma de violència i discriminació.
Des dels ajuntaments i els consells comarcals s’han de crear estructures o àrees d’igualtat per elaborar polítiques públiques feministes per impulsar una veritable transformació feminista, que incorpori la perspectiva de gènere, que treballi per elaborar plans d’igualtat i que impulsi pactes locals que permetin conciliar el temps de cura amb el temps del treball, sempre tenint en compte el dret al temps personal. Han d’afavorir la corresponsabilitat, fomentar la participació i representativitat de les dones i ajudar a construir ciutats segures i lliures d’agressions sexuals. Això es pot dur a terme, per exemple, amb la revisió urbanística de l’enllumenat, fent que ens permeti anar més tranquil·les pels carrers. També és important que s’habilitin zones d’atenció als infants, per exemple amb canviadors de bolquers accessibles per a tothom qui pugui fer-ne ús. Finalment, cal impulsar accions per recuperar la memòria històrica i les contribucions de les dones, afavorint l’ús de noms de dones als nostres carrers, places i espais.
Les dones no podem esperar més, i la creació del Departament d’Igualtat i Feminismes impulsa la transformació feminista en la societat catalana, un dels grans reptes del Govern de la Generalitat. Tota la societat està cridada a contribuir en aquesta transformació, i hem de posar el nostre granet de sorra per tal d’assolir el repte de la igualtat efectiva entre dones i homes. Cal construir noves pautes de relació basades en el respecte i l’equitat, que contribuiran a millorar la societat i a fer-la més democràtica, justa i solidària. És una qüestió de drets humans i un deute històric amb totes les nostres mares, iaies i avantpassades. I ho hem de fer ara per natros, però també per les nostres filles, netes, nebodes, filloles i les que estan per venir.
Mar Lleixà Fortuño,
Coordinadora del Departament d’Igualtat i Feminismes a les Terres de l’Ebre
