NotíciesOpinió

A galopar!

En poques paraules, érem  uns il·lusos i  uns innocents. Auto enganyats hem descobert que estàvem equivocats, hem descobert que els feixistes, l’extrema dreta  i  tots aquells que fan bandera de l’odi contra la diferència, vivien entre nosaltres.

De sobte ens vam despertar d’un somni. Un somni que semblava infinit.  Ens pensàvem que en aquestes terres àrides i seques, mai tornaria a brotar un partit d’extrema dreta. Ens pensàvem que estàvem curats contra la intolerància, l’homofòbia i el feixisme. En poques paraules, érem  uns il·lusos i  uns innocents. Auto enganyats hem descobert que estàvem equivocats, hem descobert que els feixistes, l’extrema dreta  i  tots aquells que fan bandera de l’odi contra la diferència, vivien entre nosaltres.

Ara ja sabem que estan aquí, les eleccions autonòmiques d’Andalusia així ho han posat de manifest. Han estat la sorpresa per tots: analistes, polítics, estadístiques, premsa. Però la realitat és cruel. I van treure un bon grapat de vots amb un programa electoral del més retrògrad que et puguis imaginar. Han fet saltar les alarmes d’aquells que tenen urticària a certes ideologies i dels pensador lliures, però, potser hem fet tard.

Curiosament fa dos mesos vaig escriure a l’ebredigital un article que deia que l’extrema dreta ha vingut per a quedar-se. L’article en si, fa dos mesos, va passar desapercebut, semblava agorer i arriscat, semblava pura fantasia narrativa. Ara s’ha demostrat que no anava errat. L’ambient de naftalina es respira en l’ambient. Un ambient cada cop més gris i trist. Mentrestant, davant del retorn d’aquestes ideologies del passat em poso escoltar a Paco Ibáñez, i la seva versió “ a Galopar”, poema de Rafael Alberti. Potser per no perdre l’esperança i creure que només ha estat un malson els resultats d’Andalusia.

Batiste Forcadell

Des de la República dels Alfacs.

Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close