14.3 C
Amposta

A Cel Obert: vuit anys d’art efímer al casc antic

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Després d’un any d’aturada a causa de la pandèmia del Covid-19, el festival d’art efímer A Cel Obert ha retornat als patis i claustres de Tortosa, per tal de seguir apostant per la cultura i per apropar el patrimoni arquitectònic a la ciutadania. Des del 8 fins al 12 d’octubre es poden visitar les vuit intervencions, en aquesta edició, inspirades en la curiositat.

El pati dels Reials Col·legis està tot recobert per una gran làmina daurada feta a través de diverses mantes tèrmiques unides entre elles. La part daurada queda a l’interior del pati i la platejada a fora. A més, hi ha una sèrie de cavitats circulars a través de les quals hi entra la llum i des d’on també es poden veure algunes figures del fris de les parelles reials. A banda tots els visitants també poden treure-hi el cap per observar l’entorn que els envolta.

Els altres patis finalistes han estat “De Cel a Terra”, ubicat a l’edifici de l’Escola Oficial d’Idiomes, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec. Aquesta intervenció també està feta a través de mantes ignífugues penjades de diversos tirants d’acer del sostre. Això li dóna, al pati, un ambient canviant en el qual la llum es transforma i genera percepcions diverses en funció de si es visita pel matí o per la nit. I ha estat a càrrec d’Álvaro Alcázar del Águila, Miquel Figueras i Lucía Huerta de Fernando.

Mentre que, “Vuit Cascades”, obra de Luís Albino i ubicat al Passatge Franquet, pretén transformar l’entramat d’un carrer amb un riu en el qual desembocaven vuit cascades de tela blanca des dels finestrals dels edificis del carrer.

Enguany, però, les circumstàncies no han permès que hi hagi més intervencions participants i tampoc que el es pugui celebrar el famós premi del públic, per tal d’evitar aglomeracions. Però, diversos convidats han exposat a l’A Cel Obert autèntiques meravelles. Aquest és el cas de l’obra “Demiürg”, del despatx d’arquitectura CODA, convidada per l’organització del festival. Ubicada al pati del Palau Episcopal, un element geomètric demiúrgic inflable i de grans dimensions s’il·lumina amb colors diferents. Una crida volguda a la curiositat que obliga el visitant a pujar per l’escala i superar l’escull per veure l’element en la seva totalitat.

Uns metres més enllà, al pati de l’Antic Escorxador i Museu de Tortosa, es troba la intervenció que ha estat realitzada amb la col·laboració dels alumnes de 5è de primària dels diferents centres educatius de la ciutat. El seu nom és “Despuntant” i consisteix amb unes làmines de gran format amb gomets enganxats en les quals es formen els rostres de diferents personalitats del món de la cultura tortosina com: Felip Pedrell, Joan Cid i Mulet, Gerard Vergés, Cinta Sabaté, Carlota de Mena i Zamora, Pepeta “La Paisana” o Zoraida Burgos, entre d’altres.

També els alumnes, en aquest cas de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona a Reus, són els protagonistes d’una altra peça: “Inquietuds Z”. D’aquesta manera, Helena Cortés i Paula Roch plasmen a sobre d’unes lones de gran format les crítiques, inquietuds, curiositat i valors que preocupen més a la seva generació, la Z.

Algunes d’aquestes temàtiques són: les malalties mentals, el futur dels joves, la por per ser dones, el valor dels diners, un món més sostenible o les mentides i les veritats.

Però la intervenció que més ben valorada ha estat per part del públic assistent, amb més de 800 visitants durant la tarda de la inauguració, ha estat “Lucerna”, ubicada al claustre del Convent de la Puríssima Concepció Victòria. Es tracta d’una creació de Bouzas i del Águila, convidats especials del Projecte Transefímers-MED. Aquesta instal·lació pretén centrar l’atenció del visitant amb les diferents tonalitats de llum que té el cel al llarg del dia. Així doncs, a través d’unes peces de plàstic encerclades amb llums LED en forma cònica, el pati anava canviant de color en funció del moment del dia que representava. Des del vermell del capvespre fins al blau fosc de la nit, passant pel blanc, el turquesa o el groc atribuït als matins.

Com és sabut, l’A Cel Obert no volia només quedar-se encasellat a la ciutat de Tortosa, és per això que al 2018 va decidir incloure un espai més al llistat, el pati de la Immaculada del Convent de l’EMD de Jesús. Aquest any s’ha decidit ubicar-hi la intervenció convidada per part del Projecte Transefímers de la Xarxa Transversal, “Estirant el fil”. És una instal·lació d’Estel Jou i de Ramon Heras i pretén representar un dels comportaments més primitius dels humans: les ganes de conèixer i d’anar més lluny, de descobrir, la inquietud per tot allò desconegut. En definitiva, una reflexió que ens fa pensar que la vida no és un camí planer, sinó un lloc en el qual els camins s’entrecreuen, topen amb d’altres, continuen, s’aturen o, fins i tot, no arriben mai a l’objectiu esperat.

Després de l’entrega de premis, el regidor de cultura, Enric Roig, ha destacat que “al Museu de Tortosa hem posat de manifest homes i dones de la cultura del municipi i també hem comptat amb les Jornades Europees del Patrimoni a l’Aula Didàctica que han permès digitalitzar el patrimoni de Tortosa tant a alumnes com als ciutadans” i que “esperem que puguem tenir al 2022 l’edició amb total normalitat i, a més, s’hi sumin nous patis proposats pels mateixos ciutadans”.

Però el festival encara ha anat més enllà i ha recuperat també la novetat que estrenà al 2019, l’últim any en què va celebrar-se amb normalitat, l’A Cel Cobert.

El festival encara ha anat més enllà i ha recuperat també la novetat que estrenà al 2019, l’últim any en què va celebrar-se amb normalitat, l’A Cel Cobert. Es tracta d’un espai que dóna a conèixer claustres o interiors d’edificis singulars acollint-hi espectacles de dansa contemporània o de música. En aquesta edició, s’ha pogut gaudir de “Pietà”, a càrrec de la coreògrafa, Verònica Hernández, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a les Terres de l’Ebre, a la modernista Casa Bau. Neix a partir de l’obra escultòrica de Miquel Àngel del Vaticà i busca els nexes entre la fe religiosa i la que la ballarina professa pel seu cos i per la dansa.

Redacció- T. R

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -