14.3 C
Amposta

2020: l’any del control de les dades i de la intel·ligència artificial

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La intel·ligència artificial (IA) i la ciència de dades (data science) penetren en tots els àmbits de la vida. El poder polític i econòmic no es podrà concebre sense el control i el desenvolupament de les tecnologies; la salut estarà marcada per l’aplicació de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la medicina; el consum o els moviments socials contra governs, lleis o injustícies econòmiques es regiran —ja ho fan— pel control de les dades… El 2020 estarà determinat per la tecnologia i l’ús de la informació i per com els dos aspectes influiran en cada sector, àrea o petit aspecte de la nostra vida quotidiana.

Ho preveuen així els experts de la UOC, cadascun en el seu àmbit de coneixement, que davant la consulta de quines seran les tendències de l’any vinent, coincideixen a pronosticar una ruta marcada per internet, la ciència de dades i la intel·ligència artificial. La Xina aconseguirà arrabassar als Estats Units l’hegemonia econòmica i tecnològica mundial? L’aprenentatge en línia (e-learning) liderarà el mercat formatiu universitari, que amb el creixement que ha experimentat el 2019 s’augura que hi haurà un esclat de negoci el 2020? La robòtica permetrà fer operacions quirúrgiques a distància? Les xarxes socials afavoriran l’organització de les persones per a emprendre lluites socials a gran escala? I aquesta mateixa tecnologia es convertirà en aliada dels poders fàctics per a censurar i coartar les llibertats dels ciutadans? Veurem enlairar-se l’any que ve la intel·ligència artificial emocional? Els experts de la UOC responen.

Cal una estratègia respecte a la intel·ligència artificial a escala nacional

Josep Curto, director del màster d’Intel·ligència de Negoci i Big Data Analytics de la UOC, creu que «la intel·ligència artificial està cridada a transformar profundament la societat» i a ser un puntal en nombrosos sectors, de manera que el més normal seria dissenyar una estratègia a escala nacional i convertir-la en una tecnologia obliqua. Per exemple, «els Emirats Àrabs Units es van convertir en el primer país del món a nomenar un ministre per a la intel·ligència artificial», explica. Curto descriu en l’entrevista que li van fer quin serà el desenvolupament de la IA en la sanitat, l’ensenyament, la seguretat, els processos productius, les relacions socials, les finances…

El boom de l’ensenyament en línia: nous agents educatius i un ensenyament més personalitzat i autònom

El naixement de noves institucions educatives completament digitals i la conversió d’altres en centres híbrids en què s’exerceix la docència de manera presencial i mitjançant la xarxa, fan presagiar que el 2020 serà l’any de la consolidació de l’e-learning, un sector que se situa prop de la xifra de 68.800 milions de dòlars a escala mundial. David Bañeres, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, co-investigador principal (co-IP) del projecte New Goals LIS de l’eLearn Center (eLC) de la UOC i membre del grup de recerca SOM de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) també de la UOC, avança quines seran les novetats que faran més fàcil la vida de l’estudiant: aquest serà l’any del tutor intel·ligent, dels recursos personalitzats per a l’aprenentatge autònom de l’estudiant, dels sistemes antiplagi i dels sistemes que detecten quan un alumne corre el risc de suspendre o abandonar.

La Xina, la potència que desafia els Estats Units per l’hegemonia política i econòmica mundial

La Xina ha assumit un paper protagonista els darrers anys en termes globals. David Martínez-Robles, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats, explica com ha passat de ser un país emergent amb un model econòmic basat en l’exportació de manufactures barates, a convertir-se en una potència que destaca per la innovació i desafia l’hegemonia política i econòmica que fins ara havia estat monopoli dels Estats Units. La dècada que ve veurà la consolidació d’un model xinès que està redefinint els equilibris territorials i polítics i es vol assegurar l’accés a uns recursos que permetran l’homologació de la seva població a uns estàndards de vida cada vegada més pròxims als dels països occidentals, tot i que segueix un camí polític molt diferent.

La contaminació influirà d’una manera determinant en l’augment del càncer

L’any 2019 s’acaba amb una cimera del canvi climàtic a Madrid amb pocs compromisos polítics o avenços efectius. La contaminació, però, que tant influeix en aquest canvi, també afecta altres àmbits, com el de la salut. Precisament, la prevenció de les malalties serà una de les tendències de l’any 2020, segons explica Ramon Gomis, endocrinòleg i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. «Ja hem après que és més important prevenir que no pas esperar que les malalties apareguin i posar esforços en el tractament. Per exemple, és més rellevant eliminar el tabaquisme i reduir els càncers de pulmó i els infarts de miocardi que fer molts esforços a tractar càncers de pulmó causats per conductes individuals i col·lectives», diu. En aquest sentit, adverteix, «si el medi ambient està contaminat, els casos de càncer es dispararan i també creixeran les malalties relacionades amb la immunitat, com l’esclerosi múltiple o la diabetis tipus 1». Ramon Gomis també reflexiona sobre el genoma i la personalització dels tractaments, l’aplicació de la intel·ligència artificial o com és de nefasta la medicina d’internet.

Internet, cada vegada menys lliure: una onada de protestes amb suport a la xarxa desencadena els nivells de censura més alts

Ja fa deu anys, durant la Primavera Àrab vam assistir a la capacitat de les xarxes socials per a organitzar revoltes socials. Durant aquest any, el món també ha vist com les revoltes de Xile, l’Iran, Hong Kong, Líban, Bolívia o Catalunya han passat de la pantalla d’un mòbil o un ordinador als carrers i s’han traduït en manifestacions de tota mena. Què ha canviat en aquesta última dècada? Així, la mateixa tecnologia que ha proporcionat un ventall de possibilitats gairebé il·limitades a l’organització i propagació de diferents moviments socials, també ha esdevingut una eina per a la censura. I l’onada de protestes sembla que ha provocat que aquesta censura sigui cada vegada més present arreu del món. Antonio Calleja López, sociòleg expert en tecnopolítica i investigador de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3); Silvia Martínez, directora del màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia; Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació; Albert Padró-Solanet Grau, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política, i Ernesto Pascual, professor dels Estudis de Ciències Polítiques, analitzen aquest fenomen des de punts de vista diferents.

Creixement econòmic: una mica d’optimisme en un entorn fracturat que requerirà més coordinació multilateral

Comença el 2020 sense la previsió d’una recessió econòmica, sense el disparador d’un greu desordre econòmic o financer o una severa crisi de confiança, explica Josep Lladós, professor dels Estudis d’Economia i Empresa i expert en economia internacional i política econòmica. «Però l’entorn actual és incert, perquè cal governar una realitat complexa i canviant que exigiria més coordinació», adverteix. El professor analitza les conseqüències del Brexit, les polítiques econòmiques que s’imposen des dels Estats Units, el «deliri» proteccionista, les aliances energètiques amb Rússia o la capacitat globalitzadora de la Xina.

Adéu 2019: les notícies més llegides

La relació dels treballadors i les màquines, la preocupació per l’atur i la corrupció, l’èxit de Fortnite entre els nens, els mites sobre l’autisme o els productes sense gluten com a estratègia de màrqueting han centrat l’interès dels lectors de UOC News. També han interessat qüestions vinculades directament amb la Universitat, que aquest any ha apostat pel finançament col·lectiu o crowdfunding per desenvolupar una aplicació mòbil que ensenya a llegir a nens i nenes amb síndrome de Down i autisme, ha impulsat la millora de les competències digitals de la ciutadania amb l’Ajuntament de Barcelona i ha investit doctora honoris causa la historiadora feminista Mary Beard.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -