Lluitant contra la melangia

En aquest darrers dies de tardor, en què la nit atrapa al dia  i el fred a la calor. En aquests darrers dies de tardor, en què la mirada es perd per la finestra, mentre assaboreixes tranquil·lament  una tassa de xocolate ben ardent i el seu aroma impregna l’ambient d’una melangia especial. Són aquests dies que et ve de gust escoltar a aquella cantant italiana, Laura Pausini,  i els seu amors estranys. Música  que et transporta dins del túnel de temps a un època en que la innocència i la credulitat  dominava la  existència i la  forma de veure la realitat quotidiana.

La veritat, és que en aquesta època de l’any m’encanta escoltar a Laura Pausini, el perquè? Ni idea, igual dins meu corre un vena d’aquestes que s’aferra a la melangia més absoluta i no accepta que el temps passi, cercant sempre l’eterna joventut. Una joventut que mai més tornarà ni mai més reviuràs. I, segurament,  mai més podràs cometre els mateixos errors i somiar amb mons fantàstics i fabulosos on els prínceps i princeses encantats governaven en majestuositat i equanimitat.

Després d’escoltar una vegada i una altra  i acabar la tassa de xocolate ben calentet, després d’haver inundat de records per un moment la meua ment, després de tot això, retorno a la crua realitat i encara que el passat et persegueix, t’adones que has de continuar vivint i lluitant per allò que creus que és just i necessari per tenir una societat on la injustícia sigui algun dia eradicada i les persones visquéssim en harmonia i felicitat. En resum, lluitar per un món millor.

Batiste Forcadell

Des de la República dels Alfacs

 

 

Per |2018-12-03T12:09:56+00:0030, novembre, 2018||0 Comentaris

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada