Presenten un recurs d’empara al Constitucional contra l’arxivament de la investigació del projecte Castor

Els promotors de la querella #CasoCastor -la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització, la plataforma X-Net i l’Institut Català de Drets Humans- han presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional perquè investigui la trama al voltant del fracassat projecte Castor. Després que la Sala Penal de l’Audiència Nacional confirmés l’arxivament del cas, els querellants ja van avançar al setembre que s’adreçarien a l’alt tribunal abans d’emprendre el camí dels jutjats i les institucions de la Unió Europea. Entre d’altres, la querella acusava cinc exministres i el president d’ACS, Florentino Pérez, dels suposats delictes de malversació, prevaricació i frau a l’administració.

Els impulsors de la querella ciutadana demanen al Tribunal Constitucional que revoqui la decisió de l’Audiència Nacional de no investigar el cas i “que ordeni respecte per al dret a la tutela judicial efectiva” mitjançant l’obertura d’una investigació judicial amb la pràctica de les diligències necessàries per a esclarir possibles responsabilitats penals. De fet, apel·len a la necessitat de “practicar una mínima investigació” per tal de posar en qüestió “la impunitat” de les conductes de presumpta corrupció al voltant del projecte.

La querella acusava, entre d’altres, els exministres José Manuel Soria, Miguel Sebastián, Joan Clos, Elena Espinosa i Magdalena Álvarez, a més del president d’ACS, Florentino Pérez, de suposades malversació, prevaricació i frau a l’administració en la tramitació i construcció del fracassat magatzem de gas submarí. També hi figuraven el president de l’exconcessionària del projecte, Escal UGS, Recaredo del Potro; l’exsecretari general d’Indústria, Ignasi Nieto; i l’exconseller valencià d’Urbanisme, Juan Cotino.

La querella es va interposar el 21 de febrer, però el jutjat central d’instrucció de l’Audiència Nacional la va desestimar al juny. Tot i que els querellants van recórrer la decisió, el passat setembre la Sala Penal va mantenir el criteri i va barrar el pas a l’acció judicial. El col·lectiu ha criticat que els arguments esgrimits per la justícia són poc sòlids. Entre aquests, el fet d’adduir que les decisions administratives que van permetre autoritzar i construir les instal·lacions del projecte Castor es van repartir entre governs de diferents signe polític i que, per tant, no s’aprecien indicis de conxorxa, de “concert delictiu”, per afavorir els interessos d’ACS.

El grup del cas Castor vol que s’arribi fins al final a l’hora de reclamar responsabilitats pel fiasco del magatzem de gas submarí, que mai ha arribat a entrar en funcionament i va provocar més de mil terratrèmols durant el període d’injecció de gas en proves. A més, critiquen que s’hagin pagat 1.350 MEUR -més interessos del cànon i peatges del gas- per la instal·lació fallida. “És un dels fraus més importants que la societat espanyola ha viscut en els últims temps en quant a la gestió dels diners recaptats mitjançant el cànon de tots els consumidors de gas”, assenyalen.

Els promotors sostenen que hi ha indicis de conducta delictiva en l’actuació dels querellats, a qui assenyalen com els “màxims responsables de la preparació, execució i tancament del projecte Castor”. A més, lamenten que els tribunals hagin “omès totalment” l’activitat que els és pròpia i que s’hagin “allunyat de la seva funció constitucional”.

Declaració d’un pèrit als jutjats de Vinaròs
D’altra banda, aquest dimarts està citat a declarar als jutjats de Vinaròs un pèrit d’Enagás. El jutge que investiga la tramitació i els sismes causats pel projecte Castor vol esclarir per què l’exconcessionària Escal UGS va injectar el màxim cabal de gas diari previst el dia 12 de setembre de 2013, quan ja havia estat alertada per l’Observatori de l’Ebre que les operacions estaven originant terratrèmols.

Per |2018-10-24T16:38:52+00:0023, octubre, 2018||0 Comentaris

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada