Que volen aquesta gent

En certs moments convulsos d’un País, d’una Nació o d’un Estat, on la democràcia està debilitada o senzillament no existeix, entre altres coses, per què existeixen altres formes de govern, tal com així va descriure el gran filòsof grec Aristòtil, en la seva obra: La Retòrica, o per què el talant democràtic dels governants d’aquells moments deixa molt de desitjar, sorgeixen veritables himnes de protesta o de llibertat. Himnes que es transformen en cançons i cançons que es converteixen en himnes.

Aquestes composicions musicals, de cop i volta, acompanyen per sempre a una generació. Mai són oblidades, mai passen de moda. Tot i això, transcorregut un cert temps desapareixen i es deixen d’escoltar. Millor dit, hivernen dins la memòria col·lectiva d’aquells que van lluitar per uns ideals i estimaven una millor forma de govern. En poques paraules: estimaven la democràcia, estimaven la llibertat, que era cap i a la fi, l’objectiu de la democràcia.

Tanmateix, cada cert temps, per algun motiu  o perquè la democràcia sempre està en perill, aquells himnes hivernats en les ments d’una generació es desperten i agafen una nova embranzida, una nova rauxa, una nova força. I una altra generació posterior, descobreix  himnes que imploren  llibertat, unes lletres plenes de força, unes cançons  que canten a la pau, com aquella que un dia la cantautora mallorquina, Maria del Mar Bonet, es va atrevir a recitar amb la seva guitarra i  deia: què volen aquesta gent, que truquen de matinada.

 

Batiste Forcadell

Des de la República dels Alfacs.

Per | 2018-03-12T17:21:13+00:00 12, març, 2018||0 Comentaris

Deixeu un comentari