El final d’unes terres

Mirant les dades econòmiques, socials i demogràfiques que publica l’ IDESCAT, Institut d’Estadística de la Generalitat, arribo a una conclusió definitiva: Les Terres de l’Ebre s’estan morint poc a poc. Podeu pensar que aquesta afirmació és catastròfica i apocalíptica, podeu pensar que és demagògica i populista, i fins i tot, podeu pensar que solament són dades numèriques que no reflecteixen la realitat del nostre territori i estan mal fetes i manipulades. En resum, no hi ha millor remei que utilitzar la tàctica estruç, cap sota terra i ja passarà, ja arribaran temps millors, sobretot, quan no volem veure la realitat, quan no volem acceptar les coses, quan no volem interpretar les conseqüències de dia a dia.

Però, la crua realitat és tossuda per ella mateixa. Així, ens trobem que des de l’any 2013, en el moment àlgid de la crisi econòmica, fins a l’actualitat hem perdut població a marxes forçades, concretament, 7.239 ebrenc menys. És a dir, quasi un 4% de la població de les Terres de l’Ebre han marxat a altres llocs per guanyar-se la vida, per buscar un futur millor, per poder viure dignament. Amb un mitjana de 1500 persones per any que han dit: aquí vos quedeu, ho sento molt, però en aquestes terres no hi ha qui es pugui guanya la vida, cobrar un salari digne, ni crear una empresa en condicions. El fet que si continuem amb aquest ritme de despoblament de quasi un 1% de població que marxa cada any ben aviat serem els Pirineus del Sud. Una zona idíl·lica per desconnectar del món real. Això sí, amb unes autopistes de pagament i nacionals 340 plenes de rotondes per a que puguin correr amb tota llibertat i tranquil·litat els porcs senglar, sense perill que puguin ser atropellats per conductors inconscients.

Tot i que l’Idescat en cap moment analitza ni ens diu quina tipologia de gent és la que marxa, no cal ser molt viu ni intel·ligent, per saber qui és qui agafa les maletes i no torna. Sobretot, podem trobar dos tipus bastant diferenciats: immigrants que varen venir en l’època del boom de la construcció i la majoria de joves que acaben una grau superior. Al cap i a la fi, aquella part de la població catalogada com a productiva i capacitada per aixecar el nostre territori, creant riquesa i prosperitat. Tanmateix, passa el temps i des dels diferents govern públics no es veu cap mesura política que faci canviar aquesta tendència. La qual cosa tot indica que la pèrdua de població a curt termini continuarà amb el degoteig incansable fins arribar a ser, aquestes terres, la llar del jubilats. Pot ser ja ho som.

Les conseqüències de la pèrdua de població tan accentuada són terribles, tant com econòmiques, com socials i culturals. Només un exemple econòmic: Si agafen la renda disponible del Montsià que ve a ser la més pobra de Catalunya i està al voltant dels 10 mil euros per persona, això equival, que han deixat de circular per al consum a les terres de l’Ebre 70 milions d’euros, una xifra que supera en escreix la suma dels pressupostos anuals de tots els ajuntaments de la Comarca del Montsià. En resum, cada any som més pobres i cada any tenim menys diners, entre altres coses perquè la variable més important per al
creixement econòmic és el consum. Mentre tant, potser que anem a missa i comencem encendre espelmes per què el futur que ens espera és fosc molt fosc. Això sí, en autopistes de pagament i rotondes per la carretera nacional.

Per |2018-02-09T09:51:45+00:007, febrer, 2018||0 Comentaris

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada