Nadal no aclareix què farà el govern espanyol amb la indemnització del projecte Castor

El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, continua sense aclarir com el govern espanyol pensa solucionar el problema creat per la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la bona part del decret que va permetre indemnitzar amb 1.350 milions d’euros l’empresa exconcessionària del projecte. En la seva compareixença davant la Comissió d’Energia del Congrés, Nadal s’ha limitat a constatar que la decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) paralitzant els pagaments del crèdit per a la indemnització i els costos de manteniment de les instal·lacions amb càrrec a la factura del gas fa efectiu el compliment d’aquesta sentència. Una situació, ha vaticinat, que generarà una “enorme litigiositat” entre els actors privats i públics afectats. Malgrat els reiterats requeriments dels diputats de diferents grups, el ministre no ha volgut anar més enllà i ha defensat la decisió del govern del PP, declarada inconstitucional, d’utilitzar un reial decret llei per aprovar de forma urgent el pagament. Unes presses, ha adduït, que volien evitar un ‘default’ del sistema gasista.

El ministre d’Indústria, que només sis dies després de la sentència d’inconstitucionalitat de la indemnització signava l’ordre de retribucions del sistema gasista per 2018 que tornava a incloure 96,38 milions anuals per retornar el crèdit -81,66 milions- i mantenir les instal·lacions, ha explicat que el govern espanyol va demanar a la CNMC el seu compliment un cop va adquirir efectes jurídics amb la seva publicació al BOE el 16 de gener. “Tenim ara mateix un efecte de la sentència que és que Castor no es pot considerar un cost regulat del sistema i no es pot retribuir. Ens limitem a demanar a la CNMC que compleixi la sentència i que tingui aquests efectes”, ha aclarit.

En el seu discurs, Nadal no ha volgut anar més enllà sobre com es resoldrà el crèdit que Enagàs va contreure amb Banc de Santander, Caixabank i Bankia per pagar la indemnització –que al cap de 30 anys suposaria un cost de 2.420 milions d’euros-. Tampoc ha precisat si el govern espanyol preveu rectificar el tràmit parlamentari o bé demanar responsabilitats a l’exconcessionària Escal UGS, tot i considerar que la indemnització ha estat declarada inconstitucional per qüestions “formals”. Només preveu múltiples conflictes judicials entre operadors privats i entre privats i públics fruit d’una “inversió que el Tribunal Suprem va dir que havia de ser retribuïda i, ara, el TC ha dit que no”. “Ja veurem si hi ha una modificació del seu estatus jurídic d’aquesta qüestió. Ara mateix el que hi ha és el compliment de la sentència del Constitucional”, ha insistit.

Dedicant el gruix de la intervenció a argumentar que el govern del PP va trobar el “tema fet” de l’anterior govern socialista i va intentar aplicar “un control de danys”, Nadal ha defensat el pagament llampec de la indemnització a Escal UGS l’octubre de 2014 en menys de 35 per evitar danys d’índole político-financera. Fer el contrari, ha apuntat, hauria estat una “irresponsabilitat”: no pagar-la, ha assegurat, hauria conduït a la fallida d’una empresa “amb molt poc capital” i un elevat deute contret amb fons d’inversió estrangers i, sobretot, amb el Banc Europeu d’Inversions –que havia finançat el projecte amb una emissió de bons de 1.440 milions d’euros i exigia cobrar abans del 30 de novembre d’aquell any si no es posava en marxa. “Hauríem provocat un ‘default’ –impagament del deute- del sistema gasista espanyol i davant del BEI i grans fons que havien finançat la infraestructura. I havíem de complir una sentència. En plena crisi del deute, en plena crisi de l’euro, Espanya feia un ‘default’ de 1.300 milions en una infraestructura considerada com a segura”, ha adduït.

Per |2018-02-02T10:16:55+00:001, febrer, 2018||0 Comentaris

Deixeu un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.