Versos de Poesia

El romanticisme nacional no s’entén sense  haver llegit i comprendre  al poeta gallec dels s. XIX, Gustavo Aldolfo Becquer, amb la seva obra pòstuma: “Rimas y Leyendas”. En aquella obra trobem simbòlicament la reencarnació de la frustració de l’amor per part de l’autor. Ell, que en la seva vida va poder gaudir d’una relació amorosa amb Elisea Guillén, la seva musa, la seva sirena, la seva flor celestial. Una relació amorosa, passional i intensa fins a extrems inexplicables en una època de llums fosques i morals conservadores. Però, com totes aquelles relacions intenses i passionals, totes  tenen una durada efímera, temporal i curta.

És veritat, que el romanticisme va tenir el seu moment de glòria, però aviat fou apartat de la vida social i cultural com a corrent predominant d’una societat exigia modernitat i racionalitat. Malgrat tot, també és veritat que mai va desaparèixer del tot, i cada cert temps renaix de les mateixes cendres mitjançant qualsevol manifestació cultural. I és que, sense enganyar-nos a nosaltres mateixos, en els nostres somnis més profund sempre hem volgut tenir una aventura romàntica en els llargs crepuscles del silenci.

Tanmateix, no tinc cap dubte, que més d’un d’aquests presumits de piscines  que presumeixen de rotllos d’una nit com si fossen sex-machine, canviarien sense pensar-ho dos vegades, tots aquells rotllos insubstancials per una sola relació romàntica. Una a fer romàntic adornat  a l’antiga: escrivim cartes de poesia, cartes plenes d’amor, enviant rams de flors per primavera, com sempre sense targeta, de la mateixa manera que ho feia Manzanita, en la cançó  titulada un ram de violetes.

 

Batiste Forcadell

Des de la República dels Alfacs

Per |2018-01-22T12:47:33+00:0022, gener, 2018||0 Comentaris

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada