Nits de bohèmia

Plató, el més gran pensador de tots els temps de la humanitat plantejava en la seva teoria del coneixement: que el saber és recordar. Uns records que provenien d’experiències de vides anteriors, d’ànimes reencarnades de cos en cos, de persona en persona, d’ésser en ésser ,i així successivament anaven viatjant en el transcurs del temps de l’eternitat per inframons acompanyats per missatgers de la foscor fins trobar un altre cos per tornar a aquest món.

Nits de foscor i de bohèmia, com aquella lletra de “navajita plateada”, que no trobava la raó per entendre res i per comprendre el perquè. Davant aquesta incomprensió renunciava a l’amor per sempre,  a no tornar-se enamorar, a no compartir mai més els seus llavis, la seva boca, les seves carícies. Turmentant-se interiorment sense voler recordar ni un moment, sense voler reconèixer la crua realitat que els temps han canviat i que el saber i les experiències viscudes és senzillament recordar.

El fet, és que  els temps han canviat molt i aquelles costums que antany eren lleis ara ja no ho són. Les relacions de parella han evolucionat a tal extrems, que molts homes els ha agafat amb el peu canviat, i sense entendre res, no s’adapten a les noves relacions entre homes i dones. Unes relacions marcades per la igualtat entre els dos  sexes, de a tu a tu. Probablement la impossibilitat de recordar vides i experiències anteriors obliguen a renunciar  a l’amor i a la felicitat, decidint no tornar-se a enamorar ni a compartir bons moments.

 

Batiste Forcadell

Des de la República dels Alfacs.

Per |2018-01-08T11:56:15+00:008, gener, 2018||0 Comentaris

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada