L’article definitiu

Cansat de fumar-te un paquet de tabac sencer per escriure dues línies de merda? Fart de veure com ningú aprecia la teva elaborada prosa? Exhaust que la teva mare prefereixi llegir Quim Monzó abans que a tu? Si ets un columnista mal pagat d’entre 25 i 70 anys i no ets profeta ni a la teva terra, aquesta és la teva oportunitat. Seu, obre el bloc de notes del mòbil i relaxa’t. No passa res. Ets un ésser humà apassionant i tens moltes coses a dir. Clar que sí! L’únic problema és que la gent, que sol ser bastant imbècil per naturalesa, encara no ho sap. I això fins ahir era el teu gran maldecap. Ahir aquesta injustícia literària et castigava fins a altes hores de la nit obligant-te a córrer com un ratolí espantat per l’apartament que encara tens per moblar. Però avui has tingut la sort de topar amb mi. O jo he tingut la sort de topar amb tu. O la sort ha tingut la fortuna de topar amb nosaltres dos. Ho veus com et puc ajudar? La qüestió és que a partir d’avui començaràs a seguir els petits consells que et donaré a continuació i la teva vida professional farà un gir diametral. Prepara’t per comprar un bitllet tirat de preu amb destinació a l’Olimp dels escriptors de mitja tinta. Abans de passar als consells, deixa’m advertir-te d’una cosa: t’he calat. Ets un articulista transparent que vol arribar a la veritat absoluta seguint els batecs regulars del seu cor discursiu. T’he de dir que estic bastant decebut. Jo obro en canal les meves intencions i tu t’aprofites d’això per explotar el meu secret. Fora d’aquí. Tanca’t de nou a la casa de muntanya dels teus pares i segueix pensant que la teva literatura és el flagel que tira per terra les credencials dels poderosos. És broma. Només t’estava posant a prova. Ets dels meus, oi? Estàs amb mi, veritat? Doncs arromanga’t els faldons del talent i esmola les orelles perquè t’està a punt de canviar la vida.

La base d’un text “nasido pa triunfar” és evitar sota qualsevol concepte escriure mai “nasido pa triunfar”. Sé que ni t’ho havies plantejat, però coses pitjors he llegit. Dit això, has de seguir sempre la llei de “La triple S”: sorpresa, solitud i sífilis. La sorpresa és l’ingredient principal d’una gran narració. Sigui quin sigui el caràcter i origen de la comanda, abona’t a la sorpresa constant. Si és un article d’opinió política, mostra’t canviant en el propi pensament. Condueix el relat de manera que s’interpreti clarament que estàs denunciant el tema dels desnonaments per, de sobte, exhibir la teva placa de falangista veterà. Recomano al cent per cent desconcertar el lector i generar-li una sensació més propera al vòmit nerviós que a la satisfacció plaent. Només així l’atraparàs a la teva teranyina. Si després te’l vols menjar, és cosa teva. Només no recomano el factor sorpresa quan es tracta de ficció. Si estàs escrivint un conte o article fantàstic, no tiris per aquí. La sorpresa en aquest camp està molt trillada. El que has de fer en aquest cas és no alimentar l’esperança d’un gir inesperat. El lector esperarà que facis un tomb radical en qualsevol moment i li sortirà el cor per la boca en veure que tot transcorre sense sobresalts. La segona “S” és encara més important que la primera. Escriguis del que escriguis, mai deixis d’informar que et sents molt sol. A tots ens excita una mica pensar que es pot arribar a plorar de solitud. Ho dic per la idea titànica i èpica del “jo contra el món”. Tot i que som probablement la generació més hiperconnectada de la història, tenim la constant sensació que ningú ens escolta. I això ens deprimeix. Explota-ho. Finalment, aprèn a emprar la sífilis com déu mana. Si no estàs aconseguint tirar endavant el relat i veus que el text pot morir a la ribera d’un riu poc cabalós, mata a algú. Mata al polític del qual estàs parlant, carregat el nou disc d’algun grup pop en una ressenya musical letal i, si fa falta, autoimmolat sense contemplacions. Sempre seràs a temps de ressuscitar-los i ressuscitar-te en el següent article. Aquest punt (necessari) és una fugida endavant; el botó vermell que sempre has de tenir localitzat sota la taula d’escriptori.

Sents com l’èxit acarona ja el teu clatell suat? Espera, encara no hem acabat. Comença sempre amb una metàfora i fes-la servir de nou per tancar el text. Sigues intens. No utilitzis molts punts i coma. Un o dos per redacció està bé. No contrastis cap informació: et farà perdre temps i et minarà la moral observar que ets un ignorant. Quan hagis acabat el relat, deixa-li llegir només a gent que lloï el teu enginy literari o a persones expertes en la mentida marcial. Amb aquestes recomanacions ja estàs llest per començar a engendrar l’anhelat “article definitiu”. Ara sí. Ara sí que estàs preparat per liderar una societat amb les papil·les gustatives destrossades per culpa de la virulència de l’entrada i sortida del seu propi fal·lus. Regala-li a la teva mare aquella carta que sempre havia estat esperant. Jo observaré des de la finestra l’escena. Quan vegi la primera llàgrima materna, em posaré l’antifaç i em perdré per les teulades de la ciutat com una remor imprecisa sobre un tapís de colors plastificats.

 

Per |2018-01-08T13:21:40+00:008, gener, 2018||1 Comentari

Un comentari

  1. Jordi Segarra Costa 11 gener, 2018 en 12:05 pm - Respondre

    No està bé que ho dugui jo, però BONÍSSIM!

Deixeu un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.