Pensa en mi

Aquests dies d’hivern tristos i melancòlics, dies carregats de nostàlgia i remordiment, on els records d’antics amors et venen a la memòria sense demanar perdó. Amors quasi oblidats pel transcurs del temps, però que emanen esporàdicament per la ment, acompanyant solitàriament aquestes tardes de crepuscles d’hivern, mentre  el fred et penetra pels ossos del teu cos i les llàgrimes de la melancolia descendeixen lentament pel teu rostre. Llàgrimes fredes i gelades com aquests dies d’hivern: tristos i melancòlics.

Segurament, allí on els prats acaben vora els marjals de la costa mediterrània, a prop de la desembocadura del riu Sénia, on les onades dels temporals de migjorn colpegen una i una altra vegada aquelles roques calcaries dels marjals fins a partir-los en trossets, com aquells cors  joves, tendres i innocent que en un passat remot varen deixar partits pensant que eren de pedra dura.

Allí, en aquells indrets solitaris, de la costa mediterrània, és quan la veu esgarrada i melancòlica de Luz Casal, et penetra fins al fons de l’ànima destrossant-hi els sentits i  els sentiments de la nostàlgia sorgeixen  fins al més profund del teu ser, de la teva ànima. I és llavors, quan no pots aguantar les llàgrimes i  pateixes interiorment: quan recordes el mal que vas fer sense voler, quan  penses en aquells amors perduts dins de la immensitat de l’oblit. I és aleshores, que penses en ella, i com ella altres amor que vas deixar pel camí de l’oblit.

 

Batiste Forcadell

Des de la República dels Alfacs

Per | 2018-01-02T12:41:09+00:00 2, gener, 2018||0 Comentaris

Deixeu un comentari