El jutge Llarena retira les ordres europees de detenció dictades contra Puigdemont, Comín, Ponsatí, Serret i Puig

El jutge del Suprem Pablo Llarena –que instrueix la causa contra el Govern i els ‘Jordis’- ha retirat les ordres europees de detenció dictades el passat 3 de novembre per l’Audiència Nacional contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig. En la resolució, el magistrat argumenta que desisteix de la col·laboració de la justícia belga perquè, després d’emetre les ordres, s’ha definit que els fets que s’investiguen s’han dut a terme de manera “concertada per part de tots els investigats” i que, per tant, considera que tots han de formar part d’una “unitat jurídica inseparable” que s’ha d’instruir al Suprem. És a dir, no vol que la justícia belga decideixi sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers destituïts. En la resolució, a més, Llarena posa de manifest que tots ells han mostrat “la intenció de retornar a Espanya amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electes” ja que s’han presentat a les eleccions del 21-D. La justícia belga s’havia de pronunciar el proper 14 de desembre sobre si els extradia.
El magistrat Pablo Llarena ha retirat les ordres europees de detenció dictades per l’Audiència Nacional el 3 de novembre contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, tots ells a Brussel·les. Així doncs, el jutge instructor de la causa demana a la justícia belga que deixi de col·laborar amb la justícia espanyola.

L’argument que usa Llarena a la resolució és que, després d’haver unificat la causa al Suprem, els fets que s’investiguen són de naturalesa “plurisubjectiva”, és a dir, portats a terme de manera “concertada” per diverses persones. Entén, doncs, que s’han de processar tots els investigats conjuntament i sota un mateix tribunal per donar una “resposta unitària”. “Això requereix una única contestació per evitar respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips”, recull la interlocutòria.

Tots ells van declarar dilluns davant el jutge belga, que va decidir posposar la decisió sobre la seva extradició fins al 14 de desembre. La decisió, a més, es podia apel·lar fins a dues vegades, tant des de la fiscalia com des de la defensa.

Evitar una extradició per menys delictes
El magistrat de Suprem ara fa un gir de 180 graus i demana al seu homòleg belga que no decideixi sobre si Puigdemont i els quatre consellers destituïts han de ser detinguts i lliurats a la justícia espanyola. D’aquesta manera, s’evita que la justícia belga decideixi, també, per quins delictes lliura tots cinc al Suprem ja que es podria haver donat el cas que els delictes imputats a uns i altres no coincidissin.

Manifesten que volen tornar
El magistrat apunta que tots ells han fet manifestacions sobre la seva intenció de tornar a Catalunya i ocupar els càrrecs si surten escollit el 21-D. “Tenen la intenció de retornar a Espanya amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electes” ja que s’han presentat a les eleccions del 21-D.

Caldrà veure quina decisió pren Llarena un cop Puigdemont i els quatre consellers destituïts retornin a territori espanyol. El jutge podria optar per ordenar la seva detenció o bé citar-los a declarar i esperar que es presentin voluntàriament.

Llarena va acordar dilluns deixar en llibertat sota fiança de 100.000 euros cadascun sis consellers destituïts del Govern Puigdemont: Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Raül Romeva, Jordi Turull, Carles Mundó i Josep Rull. Tanmateix, va dictar que es mantinguin a la presó de manera indefinida Joaquim Forn i Oriol Junqueras i també els líders d’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Per | 2017-12-09T12:57:00+00:00 5, desembre, 2017||0 Comentaris

Deixeu un comentari