Hotel Califòrnia

Algunes vegades, sense pensar, de cop i volta escoltes una melodia, una cançó, un solo de guitarra i sense cap sentit aparent s’introdueix al teu cervell, es deposita dins de les teus neurones, s’instal.la al teu cap i mai més les pots oblidar. Realment no saps si és una cançó maleïda o una lletra celestial. Si està composada per una secta destructiva o per cors angelicals. El fet és que t’atrapa per a sempre com una teranyina captura a les seves preses i llavors sempre estarà dins de teu. Vagis on vagis la sentiràs, vagis on vagis t’acompanyarà, vagis on vagis no te la podràs treure del cap.

Sens dubte, una d’aquestes melodies que mai més les podràs oblidar i que sempre et persegueixen és aquella cançó publicada l’any 1977 per un grup de rock americà quasi desconegut anomenat: “The Eagles”. Arribant a dalt de tot de la seva carrera musical precisament amb la cançó: Hotel Califòrnia, sobretot, gràcies al solo de guitarra inicial tocat pel component del grup, Don Felder. Senzillament magistral, una pura obra art musical d’inspiració divina. Considerat un dels 100 millors solos musicals de la història.

El curiós del cas és que aquesta cançó encantadora per si sola i que et fa somiar en hotels perduts pel mig del desert de la baixa Califòrnia, o en altres llocs misteriosos i solitaris, és considerada com una cançó satànica, diabòlica, destructiva. La veritat, que un ha de tenir una mica d’imaginació i estar tocat una mica de les neurones per considerar que les seves lletres amaguen missatges subliminals dels déus infernals. Però, en aquest món on cada cop domina més la ignorància i l’adoctrinament en el pensament únic tot és possible, tot menys que una rata faci el cau a la cua d’un gat viu.

 

Batiste Forcadell
Des de la República dels Alfacs.

Per | 2017-12-04T13:51:30+00:00 4, desembre, 2017||0 Comentaris

Deixeu un comentari