S’entrega el primer document que anul·la el judici polític contra una víctima del franquisme a les Terres de l’Ebre

La directora territorial de Justícia, Montserrat Ingla, ha lliurat aquest dimecres el primer document que anul·la el judici polític contra l’alcalde d’ERC a Tortosa afusellat durant el franquisme. Aquest lliurament ha estat possible a través de la llei que el govern català va aprovar el passat mes de juliol sobre la reparació jurídica de les víctimes del franquisme. S’ha entregat al seu nét, Josep Rodríguez, un document individualitzat, expedit pel Govern de Catalunya i signat pel conseller de Justícia, Carles Mundó, que dóna fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat per causes polítiques a les Terres de l’Ebre per la dictadura franquista. Josep Rodríguez i Martínez va ser condemnat, entre d’altres, per pertinença a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Com a alcalde va crear un impost voluntari per construir 14 refugis antiaeris, atès que Tortosa va ser un dels municipis més castigat pels bombardejos. A més a més, també va emetre moneda. El seu nét ha declarat, en nom de la família, sentir-se “satisfets i agraïts perquè el nom del nostre iaio ja no estirà lligat a les paraules de ‘rebel·lió militar’ quan ell es va mantenir fidel a la republica i molt compromès a l’Ajuntament de Tortosa”.

Sol·licitud del document

A partir d’aquest dimarts s’ha obert la possibilitat de sol·licitar aquests documents a tots aquells familiars de represaliats a Catalunya. Es pot fer via telemàtica a través de 3 vies: per la web del Departament de Justícia, a l’oficina d’atenció al ciutadà de la Delegació de les Terres de l’Ebre o bé trucant al 012. Els documents, que es poden rebre per correu electrònic o bé recollir-los a la seu i serveis territorials del departament de justícia, té un termini màxim de 30 dies.  La directora territorial, Montserrat Ingla, ha posat èmfasi que tots aquells familiars que demanin la sol·licitud hauran de comprovar abans que la persona a qui volen anul·lar el judici aparegui a la llista que va facilitar l’Arxiu Nacional de Catalunya.

A les Terres de l’Ebre hi ha prop de 4.500 persones que hi apareixen a la llista, entre els que van néixer al territori i els qui hi van residir. La llista també permet consultar les professions de totes i cadascuna d’aquestes víctimes, entre les quals la gran majoria del territori eren pagesos.

Per | 2017-09-14T11:03:08+00:00 13, setembre, 2017||0 Comentaris

Deixeu un comentari