Ballar fins al final de l’amor

Existeixen cançons que no són el que són. Cançons que tenen una història amagada i desconeguda en la foscor de les llums de l’esperança. Una història meravellosa i trista que a la vegada et fan pensar i raonar sobre certs comportaments dels humans. Existeixen cançons que de cop i volta les mires d’una altra manera, les escoltes d’una altra forma i les sents  diferents i, sense voler, en fan renàixer la confiança i la il·lusió de viure amb més passió i intensitat els moments de cada dia. Hi ha melodies que et fan creure en l’amor, en l’estima i en els sentiments, mentre descobreixes la seva petita història amagada en el bagul dels records oblidats. Melodies compostes per àngels celestials, per recordar-nos que no estem sols davant del perill i l’horror.

Una d’aquestes cançons que no són el que són i tenen una història amagada i desconeguda, és aquella que cantava tan meravellosament el cantautor i compositor canadenc, mort fa poc, Leonard Cohen, anomenada: Ballem fins al final de l’amor. Des de sempre, havia pensat que es tractava d’una lletra d’amor, d’estima i tendresa. Sens dubte, una de les millors lletres romàntiques que un podia escoltar ben acompanyat, mentre  ballaves apegat cos a cos a la teua estimada i la mirada et quedava fixa davant els ulls passionals de la teua parella, el cor et palpitava al ritme d’aquella veu tan peculiar i característica de Leonard Cohen, la sensualitat recorria la teua pell i l’amor naixia de la profunditat del teu cor. Però, la realitat d’aquesta cançó era una altra. La seva historia amagada al bagul dels records oblidats era molt diferent de la que en pensava.

Encara que em pensava que era una melodia d’amor, d’estima i de tendresa,  al final, resulta ser que era una cançó de lluita i esperança contra la barbàrie i horror dels nazis. Era la manifestació d’aquells jueus empresonats als camps d’extermini alemanys durant la segona guerra mundial, quan, els carnissers nazis s’enduien  als jueus a les  cambres de gas, per  aplicar a la perfecció el pla d’extermini organitzat per Hitler: la solució final. Llavors, mentre els guardians nazis traslladaven els presoners a les cambres de gas per aniquilar-los i exterminar-los, la resta, aquells que havien tingut la sort de no ser elegits aquell dia, agafaven un violí i tocant la melodia, Ballem fins el final de l’ amor, es posaven a ballar al ritme de l’esperança durant tot el temps que duraven les execucions  dels seus amics, coneguts i familiars. Envoltats d’àngels celestials  ballaven i dansaven per no perdre allò que encara no havien perdut, la dignitat humana i, al mateix temps, no deixar soles en el llarg viatge cap al regne celestial, les animes assassinades per  la maldat humana.

Des de la República dels Alfacs

Batiste Forcadell

 

 

Per | 2017-09-06T11:45:25+00:00 11, setembre, 2017||0 Comentaris

Deixeu un comentari