Salut i bons aliments

19/10/2019

VALOR NUTRITIU DELS GREIXOS I DELS OLIS

Els greixos i els olis proporcionen la font d’energia més concentrada que pot tenir qualsevol altre aliment. Normalment, els greixos i els olis d’origen vegetal tendeixen a contenir més àcids grassos insaturats, mentre que els d’origen animal són rics en àcids grassos saturats.

En general, els greixos i els olis s’han de consumir amb moderació, de manera que no comportin més del 20 o el 35% de les calories ingerides diàriament. Aquests greixos NO han d’accedir el 10% dels àcids grassos saturats, ni tampoc els 300 mil·ligrams diaris de colesterol ni el 2% dels greixos “trans”.

La majoria dels països desenvolupats, amb alts consums de derivats lactis, carn de cap de bestiar, pollastre i ous, encara són molt lluny d’aquesta recomanació, ja que el consum total de greixos representa aproximadament el 40% de l’energia diària total consumida, i els greixos saturats representen entre el 40 i el 45%, molt lluny del 10% recomanat.

Pel que respecta a la composició nutritiva, es pot destacar que:

Els greixos “trans” es troben principalment als aliments processats, en els quals assoleixen entorn del 80% dels greixos “trans” que es consumeixen en la dieta diària, en forma de pastissos, galetes dolces, productes animals, margarina i altres. Cal recordar, que els àcids grassos “trans” són un factor de risc en l’aparició de la malaltia cardiovascular.

Els àcids de la sèrie omega-3 es troben en els peixos anomenats de carn blava. Per això, avui dia es recomana la ingestió de peixos de carn blava per a prevenir i tractar la hipertensió arterial, la diabetis i alguns trastorns del metabolisme dels lípids. Entre les espècies més riques en aquests àcids grassos omega-3, hi ha la sardina i l’areng.

Finalment, els àcids grassos de la sèrie omega-6 provenen de fonts vegetals, i n’hi ha tres, els àcids linoleic, el linolènic i l’araquidònic, que són essencials en la dieta dels humans.

VERITAT o FALS

L’all es pot considerar gairebé com un medicament natural.

VERITAT. Més enllà de ser un ingredient essencial de la dieta mediterrània, i que si ens passem, el tindrem present en l’alè tot el dia, l’all és un dels aliments amb més propietats curatives que existeixen. L’all és una planta d’arrel bulbosa. Un bulb arrodonit que conté entre 12 i 15 dents superposades de color groguenc, coberts per una pel·lícula grisenca o violàcia que en treure desprèn una aroma penetrant.

Els caps d’all necessiten respirar per la qual cosa cal conservar-los frescos i secs en un rebost sense llum. Sempre els hem de posar en un recipient obert i allunyats d’altres aliments perquè es conservin més temps. I mai, mai s’ha de guardar un all a la nevera perquè la humitat i el fred els farà brollar. Encara que un cap d’all ben conservat pot duren més de vuit setmanes, s’ha de tenir present que un cop trencada la capa podrà conservar entre set i deu dies.

El seu consum pot ser en cru, bullit, fregit o guisat. Però en cru és on manté millor les seves propietats. Els experts també es mostren a favor de cuinar-lo, sempre que no sigui a més de 60 graus centígrads. De fet, s’aconsella afegir-lo a les receptes quan el plat ja està gairebé acabat.

Durant molts segles, les propietats curatives de l’all han estat utilitzades en la preparació de medicaments naturals. En els últims anys diversos estudis han constatat que l’all ajuda a combatre infeccions, és un potent antiinflamatori, augmenta les defenses, millora la circulació, prevé l’arteriosclerosi, disminueix l’excés de greixos en sang, prevé la hipertensió, alleuja el dolor, és un eficaç expectorant i és diürètic.

L’all és ric en inulina, que és una fibra hidrosoluble. La fermentació d’aquesta fibra en el còlon origina àcids grassos de cadena curta, nutrients importants per a la mucosa del còlon.

Els minerals principals que trobem en l’all són el sodi, el potassi, el calci, el magnesi i el fòsfor. També és un vegetal amb alt contingut en vitamina C i vitamina B. A més, és un vegetal amb un alt contingut de sofre. D’aquí el seu aroma i peculiar sabor, que prové de l’al·licina.

QUÈ ÉS?

L’àcid ascòrbic: és el nom químic de la vitamina C o vitamina antiescorbútica. Vitamina que va ser descoberta ara fa tot just 90 anys. La seva estructura química recorda a la del sucre glucosa. Aquesta vitamina té un color blanc en la forma seca, però que en solució es rovella amb facilitat i més en presència de calor.

Totes les fruites i verdures contenen alguna quantitat de vitamina C. Es pot trobar en concentracions elevades en totes les fruites cítriques, com són les taronges, les mandarines, les llimones o els pomelos; també es troba en els melons, en els tomàquets, els gerds, les pinyes, els pebrots verds i les hortalisses verdes.

La vitamina C o àcid ascòrbic és necessari per a formar i mantenir el col·lagen del material que hi ha entre les cèl·lules; en conseqüència, una deficiència de vitamina C fa que les parets dels vasos sanguinis i altres teixits manquin de solidesa i es tornin fràgils.

Un consum elevat de vitamina C pot donar lloc a alteracions gastrointestinals, tals com diarrea i rampes abdominals; encara que resulta força difícil que es produeixi un excés d’àcid ascòrbic a l’organisme.

L’ALIMENT

Quins són els aliments de temporada d’aquesta tardor.

Des del passat dia 22 de setembre estem oficialment a la tardor. Una estació que durarà fins al 21 de desembre i que ja està canviant el color de les fruiteries i verduleries amb els seus aliments de temporada. És el moment de dir gairebé adéu a la síndria, al meló i al cogombre i donar la benvinguda al moniato, a la carabassa i a la poma (entre d’altres).

És el moment de gaudir amb els diferents tipus de col. La col clàssica, la col llombarda, la coliflor i el bròquil arrenquen amb força per convertir-se en els protagonistes dels nostres plats. També és l’hora dels molls o rogers, que són uns peixos baix en greix i alt en sabor, una combinació que no es dóna massa sovint sota el mar. El mes d’octubre els molls o rogers estan en ple apogeu, i són especialment interessants des del punt de vista nutricional si es necessita un extra de iode, ja que té més que la majoria dels peixos.

Els cítrics també arriben en força i per a quedar-se; tot i que no deixem de veure-les en cap moment de l’any, la diferència entre menjar-se una taronja al mes de juny o en plena temporada és abismal. Més àcides al principi de la collita -a l’octubre i novembre van pujant de dolçor a mesura que avança el fred.

També treuen el cap ja tímidament les primeres mandarines: a més de ser el millor ambientador de mans del món, és una fruita còmoda per portar i per menjar. A la tardor també arriben algunes classes de pomes, pomes àcides que són riques en pectines, aminoàcids, fibra i elements com calci, ferro o potassi.

Per descomptat que també és el moment dels bolets, de les castanyes, dels moniatos, de les magranes i dels caquis. De tots aquests aliments de tardor en parlarem més endavant.

LA XIFRA

A Catalunya, d’aquí a 10 anys, de cada mil persones només UNA tindrà la capacitat de produir aliments mentre que les altres 999 dependran d’ella. ¿Tenim persones dedicades a la producció de menjar? On és la nostra pagesia? Aquí les xifres són molt poc esperançadores. L’any 1994 a Catalunya es comptabilitzen un cens total de 50.938 pagesos i pageses. L’any 2016 ja s’havia reduït a la meitat, 26.031 (el 0,8% aproximadament de la població activa a Catalunya). Però és que si tot segueix igual d’aquí a 10 anys, amb una població estimada de 8 milions de persones, només 13.000 seran pagesia. La solució?: ens hem de plantejar recuperar una agricultura i ramaderia a petita escala.

HISTÒRIES DEL CAFÈ (HOMATIC VENDING)

El nom del jove polonès Franz Goerg Kolchitzky està molt lligat a la història del cafè. L’agosarat jove que havia passat la seva adolescència a Istanbul, en ple conflicte bèl·lic turc-austríac s’ofereix a l’arxiduc vienès Carlos de Lorena per penetrar en terreny enemic, és a dir en territori turc, per poder treure informació per tal de saber les debilitats de l’exèrcit otomà. Gràcies a les informacions aportades per Kolchitzky les tropes austríaques conquistem el territori enemic i els turcs fugen sense tenir temps d’emportar-se els canons, la munició, objectes personals… i 500 sacs de cafè.

La setmana que ve explicarem el final d’aquesta història del jove polonès que va compartir protagonisme amb el cafè.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close